miércoles, 30 de enero de 2019

La Candelaria i Sant Blai





           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant els dós en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelaria” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.






La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificación o la Mare de Déu de la Candelaria.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.






             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Xiquet Déu a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (siris fetes de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.



                                                 Blai de Sebaste
 
 

          Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blas de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.



 


           Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdó i Senent, i Santa Bárbara.







            Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).


   


        A més  de les festes litúrgiques i nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.



 


          I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).




            Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a patró menor, el seu retaule el va costegar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomás Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.



             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, sent els tocs per a estos dos dies els següents:


Dia 2 de febrer “La Candelaria”


Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.


19.01 h. 1r Toc a missa convent.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.31 h. 3r Toc a missa.






Dia 3 de febrer “Sant Blai”


Al caure en diumenge la festa, es fará la benedicció dels aliments en totes las mises.
07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “        2n Toc a missa amb anunci de posterior.
08.00 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior

08.00 h Angelus convent i ermita



10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “          2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campana mitjana
10'31 h.       “          3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                                Volteig campana mitjana
12'01 h.         “        3r Toc a missa.

13.00 h Angelus parroquia. convent i ermita

20.00 h Angelus parroquia. convent i ermita

domingo, 20 de enero de 2019

Missa de Sant Joan de Ribera i el nou clavari



         Dilluns passat 14 de gener va ser la commemoració de Sant Joan de Ribera, sant molt vinculat a Castalla, perquè en diverses ocasions va estar ací de visita pastoral, sent el fundador de la confraria de la Preciosíssima Sang de Jesús i el promotor de la construcció de la nova església parroquial.







              



             Que es tinga constància, el 26 d'abril de 1577 va realitzar Sant Joan de Ribera, sent arquebisbe de València, una visita pastoral de 8 dies de durada albergant-se en l'antiga casa abadia, situada a la cantonada de la plaça de Sant Tomás de Villanueva, hui inexistent per l'ensulsida del barri antic, sent durant aquesta visita quan es van fer els primers passos per a la formació d'aquesta antiquíssima confraria, que entre moltes altres finalitats tenia el protegir, mantindre i conservar l'antiga església parroquial, hui ermita; en aquest mateix any i mentre es trobava de visita a Alcoi va signar els primers estatuts d'aquesta confraria. Una altra visita la va realitzar en 1582 i una altra tercera en 1596, també durant aquests anys van haver diferents visites dels seus bisbes auxiliars.





           Des de fa uns anys a la celebració d'aquest dia se li ha donat un impuls especial, celebrant-se el dissabte següent a la festivitat una missa en acció de gràcies comptant amb l'asistència de la directiva i tots els confrares (majordoms), sent alhora una celebració solidària, ja que totes les quadrilles realitzen una ofrena d'aliments per a Caritas. Concretament enguany s'ha realitzat la celebració d'aquesta eucaristia a l'església del Convent per ser el lloc en el qual es troba ocasionalment la imatge de la Patrona la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, sent oficiada per el rector En. Salvador Valls.







            Motivat per la renúncia de l'actual clavari En. Idelfonso Verdú Leal,  enguany hem tornat a ser convocats tots els confrares (majordoms) a les 5 de la vesprada a la casa abadia per a l'elecció del nou, sent dos els candidats presentats, el germà de l'anterior En. Octavio Verdú Leal i el membre del grup de campaners En. Francisco José Rico Marco, sent este ultim el guanyador de la votació, per la qual cosa podem dir que tenim un membre dels campaners com a clavari de la confraria.








           Aprofite l'ocasió per a reiterar-li la meua més sincera felicitació, igual que la de la resta de companys del grup de campaners i campaneres de Castalla, desitjar-li molta sort en el nou càrrec que pròximament començarà a exercir i oferir-li la nostra disponibilitat per a ajudar-lo en el que estime oportú, sabent per endavant que l'exercirà amb molta il·lusio, interés i disponibilitat, perquè és una persona plenament bolcada en les tasques que se li encomanen, com queda plenament manifest en la seua tasca com a sagristà de l'ermita de la Mare de Déu, a qui en tanta estima, devoció i dedicació li ofereix i a la que preguem no el deixe de la seua mà en este nou camí que ara acomença.


          
    



            No vull acabar aquestes línies sense recordar i agrair també al clavari dimissionari, que exerceix el càrrec des de 1982, bolcant-se plenament en aquesta confraria per a deixar-la a l'altura que li correspon, realitzant infinitat d'actuacions tant pels membres de la confraria com pel seu patrimoni material i inmaterial, sent de les més significatives l'adecuació i ampliació de la casa del majordoms, execució d'un sepulcre nou, andes de Sant Joan, paraments per als imagens, nous estatuts etc, sent l'ànima de la confraria durant aquests 36 anys.




      Els tocs d'este dia van ser els propis de dissabte, afegint-se els tres tocs per a la celebració esmentada  i el vol de les dos campanes menudes del convent.
 

viernes, 4 de enero de 2019

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"





                 L'Epifania és una de les festes litúrgiques més antigues, més encara que el mateix Nadal. Va començar a celebrar-se a Orient en el segle III i a Occident en el IV. Epifania, veu grega que a voltes s'ha usat com a nom de persona, significa "manifestació", on el Senyor es va revelar als pagans en la persona dels mags.




                 Els occidentals van acceptar la festa al voltant de l'any 400, l'Epifania és popularment el dia dels reis mags, i està referit en l'evangeli de sant Mateu. En arribar els mags a Jerusalem, aquests van preguntar en la cort el parador del "Rei dels jueus". Els mestres de la llei van saber informar-los que el Mesíes, el Senyor, havia de nàixer en Belén, la menuda ciutat natal de David; no obstant açò van ser incapaços d'anar a adorar-ho juntament amb els estrangers. Els mags, arribats al lloc on estava el xiquet amb María la seua mare, van oferir or, encens i mirra, substàncies precioses en les quals la tradició ha volgut veure el reconeixement implícit de la reialesa messiànica de Crist (or), de la seua divinitat (encens) i de la seua humanitat (mirra).
   






                   A Melchor, Gaspar i Baltasar -noms que els ha atribuït la llegenda, considerant-los tres per ser triple el do presentat, segons el text evangèlic- pot cridar-li'ls adequadament pelegrins de l'estel. Els orientals cridaven mags als seus doctors; en llengua persa, mag significa "sacerdot". La tradició, més tard, ha donat a aquests personatges el títol de reis, com intentant destacar més encara la solemnitat de l'episodi que, en si mateix, és humil i senzill. Aquesta atribució de reialesa als visitants ha sigut recolzada ocasionalment en nombrosos passatges de l'Escriptura que descriuen l'homenatge que el Mesíes d'Israel rep per part dels reis estrangers.







                A Espanya, la tradició és que els xiquets escriguen una carta als Mags i que s'envia dies abans del dia d'Epifania. En aquest dia, popularment conegut com a Nit de Reis (de la nit del 5 de gener al dia 6 de gener) es consumeix el desitjat roscó de reis. En molts llocs és també tradició deixar-los una mica de menjar i beure (normalment algun licor o vi, i dolços) als Reis Mags i als seus camells. Els plats l'endemà apareixen buits, i en el seu lloc apareixen els regals. El dia anterior es realitza una cavalcada de Reyes Mags en diferents llocs i ciutats d'Espanya on apareixen els mags amb els regals que durant aqueixa nit oferiran als xiquets.







                     I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:









  DIA 5 DE GENER, VESPRA





08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)









 DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.



.

09.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'àngelus.
    
09.02 h..     "               "            "    Volteig menor

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  menor.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig menor.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "   Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.