lunes, 30 de diciembre de 2019

Cap d'any i el mantell restaurat






           Un any més ens preparem per a la celebració del 1r d'any dedicat a “Santa Maria Mare de Déu”, festa que com he comentat en entrades d'altres anys té un arrelament especial ací a Castalla, on és costum per a moltíssimes persones en aquest dia pujar fins a la seua ermita per a saludar-la i demanar-li la seua intercessió per al nou any que comença.


          Enguany ho celebrarem D.M. amb dues noves estrenes que lluirà la nostra patrona, el primer es tracta de la restauració de les andes grans que ja va estrenar en les passades festes patronals i sobre les quals ara està exposada al culte i el segon és de la restauració del mantell blanc del segle XVIII i que estrena en aquest Nadal.



        Com sobre les andes ja vaig escriure en entrades anteriors, vull en aquesta centrar-me més aviat en el mantell i la seua restauració. No hem trobat documentació escrita sobre el seu origen, però si hi ha alguna informació de diversos tècnics que han estudiat la peça tèxtil.



          Totes les empreses i tècnics que han estudiat el mantell coincideixen a afirmar que es tracta d'una obra de mitjans del segle XVIII, una peça de grandíssim valor per la perfecció dels seus brodats, per la qual cosa es pot deduir que aquest mantell seria confeccionat per a la pujada del dia 20 de setembre de 1757, trasllat que es va fer amb tota solemnitat per a la inauguració del seu cambril.



         Aquest mantell deixe d'utilitzar-se a la fi del segle XIX o principis del XX per la seua gran deterioració, fins al punt que havia passat a l'oblit de la majoria de la població (només tenim constància que una senyora molt major en els anys 70 li comptava al sacerdot En. Francisco Berbegal de l'existència d'una mantell blanc retirat sense ser capaç de donar més detalls sobre aquest)




          Segons va afirmar la família Torró, l'any 1983 per casualitat van trobar aquest mantell en el fons d'un bagul en el seu domicili, per la qual cosa se li va col·locar a la Patrona el mes de maig d'aquest mateix any, quedant la població meravellada en veure'l i preguntant-se com era possible que una peça tan bonica haguera estat en el racó de l'oblit durant tantíssims anys.



         Des d'aquesta data en algunes ocasions més ha lluït la patrona aquest mantell, però no en moltes, a causa de la deterioració que el mateix tenia. Perquè poguera ser utilitzat, algunes de les cambreres de la confraria li van col·locar un folre nou al mantell, utilitzant-se a partir d'ací en el novenari que precedeix a les festes patronals, tenint clar que no estava ni en condicions de ser utilitzat en aquests actes per la deterioració tant de la tela com els brodats, serrell i els seus dibuixos de lluentons. (En Nadal du el mantell blanc de seda valenciana denominat de les "cireretes" esceptuant esta ocasió per a que l'estrenara)


          Molts van ser els intents que des de la parròquia es van fer per a intentar restaurar aquest preciós mantell i que poguera continuar lluint-lo la imatge de la patrona pels segles esdevenidors. La majoria de les empreses que van vindre a Castalla per a fer un estudi al mantell veien molt complicada aquesta restauració, inclinant-se la major part d'elles a guardar-lo com a peça de museu i elaborar un nou mantell. Com aquesta idea no acabava de convéncer també es va pensar en la possibilitat de traslladar tots els brodats a una tela nova, desestimant-se també per l'elevadíssim cost que això implicava.



           Finalment es va contactar amb una empresa de restauració de teixits i mantells de Sevilla, qui va portar a bona fi aquesta actuació, restaurant tot el conjunt en la seua integritat, això és: la deterioració en la tela, els trencaments del serrell, la falta de brodats i la manca de lluentons en els seus dibuixos, quedant en perfecte estat per a molts anys més. La restauració ha tingut un cost de 4.589 €, sufragat íntegrament per feligresos de la parròquia.



         És d'agrair la col·laboració de tantes persones perquè el patrimoni de la parròquia puga conservar-se en perfecte estat, tenint en aquest cas dues actuacions recents, les andes i el mantell que podrem contemplar com he esmentat en aquest dia 1 de gener dedicat a Santa Maria Mare de Déu en el qual l'horari que l'ermita estarà oberta serà el següent: De 11’30 h a 14’00 h i de 17’00 h a 19’00 h. i sent els tocs de campanes els següents:


 

 
DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               

17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h.        "     : 2n Toc a missa.
17.46 h.        "     : Volteig  general.
18.01 h.        "     : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h.       "               "             "     : Volteig general.
              







                          Durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és exesivament accelerat per als raïms.







                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU




09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'àngelus.
09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “         2n Toc a missa.
10.16 h.        “               Volteig general.
10.31 h,        “         3r Toc a missa.


              Com he comentat abans, des d'aquesta hora i fins als 2 de la vesprada aproximadament, l'ermita permaneix oberta, per açò la seua campana realitza nombrosos voltejos, primerament com a salutacions a la Mare i Patrona, i també com no, com a recordatori a tots els “CASTELLUTS” que aquest dia està especialment dedicat a Ella.



11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “       2n Toc a missa.
11.46 h.           “             Volteig general.
12.01 h.           “       3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               

17.31 h. Ermita : 1r Toc a missa.
17.45 h.     "         : 2n Toc a missa.
17.46 h.     "         :       Volteig.
18.01 h.     "         : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.




domingo, 22 de diciembre de 2019

NADAL I ELS SEUS TOCS





                 El Nadal (llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist en Belén, es celebra el 25 de desembre en l'Església Catòlica, en l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i en l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII.

 
               Els angloparlants utilitzen el terme Christmas, el significat del qual és “missa (mass) de Crist”. En algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa es denomina Weihnachten, que significa “nit de benedicció”. Les festes del Nadal es proposen, com el seu nom indica, celebrar la Nativitat (és a dir, el naixement) de Jesús de Natzaret.





                El dia de Nadal és el 25 de desembre, quan es commemora el Naixement de Jesucrist en Belén segons els evangelis de Sant Mateu i Sant Lucas, pero com els evangelis no esmenten dates, no és segur que Jesús nasquera aqueix dia. De fet, el dia de Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacianzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat. Alguns historiadors discrepen sobre la data exacta sense posar-se d'acord entre ells, afirmant alguns que també podria ser a la primavera i uns altres que a la tardor, careixent açò d'importància per a tota la cristiandat per ser irrellevant, ja que al ordenar el calendari cristià en una data s'hauria de celebrar.


                És costum que es celebren diverses misses en Nadal, amb diferent contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit bona) encara que siga diumenge, es celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que es celebra precisament a l'alba del 25 de desembre, la “Missa del Dia”, en la qual és costum que després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món).








                 Ací a Castalla la festa del Nadal ha sigut una de les més celebrades de l'any fins al punt que fins a fa dos o tres dècades es celebrava com tridu, o siga, tres dies de festa, 25, 26 i 27 de desembre, tal com també eren els tres dies de les Quaranta Hores, Pasqua de Resurrecció i festes Patronals de moros i cristians. Avui en dia i per motius de la famosa globalització moltes d'aquestes tradicions i singularitats pròpies del poble tendeixen a anar desapareixent, prevaleixent sobre elles els interessos econòmics. En l'actualitat el dia 26 moltes famílies de Castalla encara ho segueixen celebrant com a festivitat i per açò les campanes fidels a la tradició ho segueixen celebrant i anunciant, per tant els tocs per a aquests dies seran els següents:


Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.

Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.

Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos
principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.

Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.

Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.

Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás.



                Madre Teresa de Calcuta










DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

23.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa del gall.
23.45 h.         “         2n Toc a missa del gall.
23.46 h.         “             Volteig general.
00.00 h.          “        3r Toc a missa del gall.




                              





DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL



08.01 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig.

09.01 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
                Convent: Toc d'àngelus.
09.02 h. Parròquia: Volteig general.
               

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.






Dia 26 de desembre, segon dia de Nadal

08:00 h. Toc d'Àngelus en les tres esglésies.
08:01 h. Volteig menor parròquia i ermita.

10:01 h. Primer toc a missa parròquia.
10:15 h. Segon toc a missa parròquia.
10:16 h. Volteig menor.
10:30 h. Tercer toc a missa parròquia.

13:00 h. Toc d'Àngelus en les tres esglésies.
13:01 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.




domingo, 8 de diciembre de 2019

DIA DE LA IMMACULADA I ELS SEUS TOCS






            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.




              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.



              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.




             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.

                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:


13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.

19.00 h. Convent: 1º Toc a Missa
19.15 h.      "         2º Toc a Missa i vol general
19.30 h.      "         3º Toc a Missa








20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.











Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.


07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'Àngelus i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                              Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.

viernes, 1 de noviembre de 2019

2 de Novembre "Dia de Animes"




                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia de “Animes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.



           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888.






                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'animes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.





      Detall de toc de tercera





       El de segona: Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.


                                                     Detall de toc de segona





            El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.




                                                           Detall de toc de primera




 

           El de primera especial:
 Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.

                                      
                                                     Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentres la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.



           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRIANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 





                                                        DEJUNI I MENUDA AL VOL



             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.



              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense distinció, per tant vam creure que s'hauria d'utilitzar de la manera següent:




                                     Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes




 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.
El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA
            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'anys, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teniem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell electric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA


            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).


           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 





Dia 1 de novembre “vespra”


Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 




Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


09.30 h. Parroquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
09.45 h.      “         2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol major
10.00 h.      "          3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


19.00 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
19.15h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
19.30 h.     "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.





               
                                                                       SEGONA