I no podria ser sempre així?

Amb aquest títol faig esment a la pregunta més formulada en aquests últims dies a Castalla, a conseqüència dels canvis efectuats en aquestes passades festes a causa de les obres d'accés a l'ermita.

1 - Processó del dia 22 d'agost, primer dia de la novena, sobre les 9 de la nit després de concloure el primer dia del novenari es va traslladar la imatge de la patrona a l'església del convent, intentant que d'aquesta manera es poguera mantenir la tradició de portar-la el dia 1 fins a la parròquia amb salves de arcabucería, com des de l'any 1757 es realitza. La imatge va ser acompanyada per gran quantitat de públic, els xiquets i xiquetes que en enguany van prendre la primera comunió i les autoritats civils i religioses, els tocs de campanes van ser els propis de qualsevol solemnitat per tractar-se de la patrona de la localitat.

Com la resta del novenari es va realitzar en l'església del convent, amb la consegüent accessibilitat per a les persones majors i discapasitades per a acudir, omplint-se tots els dies, fins i tot tenint més cabuda que la pròpia ermita, per aquests motius sorgeix per primera vegada aquesta pregunta entre la majoria d'elles, “i no podria ser sempre així?"

2 – Processó del dia 1 de setembre, “La Baixà"; aquesta processó és molt típica i característica ací a Castalla, on la imatge de la Verge és acompanyada per totes les comparses i bandes de música amb trons de salves de arcabucería. En aquesta ocasió en estar aquesta església en el centre de la població té molt bona accessibilitat pel que totes les comparses podien acudir fins a aquesta sense problemes en el moment en què els tocava desfilar, cosa que en l'ermita no succeeix doncs en estar en la part més alta de la població hi ha mala accessibilitat.

Tampoc és desestimable el fet que en el recorregut efectuat enguany s'han pogut disparar les salves durant tot el trajecte, cosa que des de l'ermita no podia ser, primer per començar a meitat de la costera i segon perquè en gran part de l'itinerari per cases en mal estat no es pot disparar, per aquests motius tornava a sorgir la mateixa pregunta entre la majoria dels festers; “i no podia ser sempre així?"

 

Per a mi, i també és un sentir general, aquesta processó té el problema de la tardança ja que el primer tro com a inici de processó es va efectuar a les 22.40 h. arribant la Mare de Déu a la parròquia sobre les 2 de la matinada.

3 – Processó del 4 de setembre, “La Pujà”; en aquesta ocasió l'itinerari de la processó va ser l'habitual, fins a la placeta del Carreter, on se li va cantar el tradicional “Adéu” per posteriorment dirigir-se de nou fins al convent, on en aquesta ocasió totes les comparses i esquadres van anar formades fins a aquest, ja que en la pujada a l'ermita per la seua fort pendent i estretor en els carrers, la majoria no arriben, resultant un acte d'una gran bellesa, doncs es trobava tant el carrer, la glorieta i l'església del convent abarrotat de gent, cantant-se a l'entrada els gojos per la coral i banda de música que unit a la ressonància del convent va fer un marc d'una bellesa insondable, fins i tot decidint els capitans, amb molt bon criteri, engalanar el presbiteri amb la seua presència i la de les seues banderes, quedant tota la multitud meravillada i tornant a sorgir la pregunta, “i no podria ser sempre així?

Una cosa és evident, els canvis que han hagut de fer-se per obligació o força major, han agradat molt a la inmensa majoria, ara d'això a que puga ser sempre així...

Les campanes, un any més, han estat a l'altura emmarcant i enaltint la bellesa de les nostres festes, felicitant-me diverses persones i fins i tot algun sacerdot d'una altra localitat per la bellesa dels tocs processionals, sobretot els voltejos de la campana major quan sona a soles i la preciosa ressonància que deixa per tota la localitat, també durant les tres processons va acompanyar amb voltejos la campana de l'ermita, per estar precisament dedicada a  Nostra Senyora de la Soledat Gloriosa.