Reparació del rellotge del campanar

           Diumenge passat 29 de juliol vaig rebre una trucada de Pascual Bordera, encarregat del manteniment del rellotge del campanar per part de l'Ajuntament, que aquest tenia una possible avaria perquè el motor encarregat d'elevar la pesa per a donar-li corda a aquest no era capaç de fero. Aqueixa mateixa vesprada em vaig dirigir al rellotge amb les eines que vaig considerar oportunes i un tester (multimetre) per a intentar detectar la incidència que patia el motor. Sols obrir-ho vaig comprovar que el condensador d'arrencada estava rebentat, per la qual cosa vaig deduir que aquesta hauria de ser l'anomalia, encara que tenia un xicotet problema i aquest era que en haver-se fos resultava impossible llegir els seus valors.

         El dimecres 1 d'agost vaig tornar a pujar, en aquesta ocasió juntament amb els meus amics i companys Pallisa i Víctor que sempre estan disposats a tirar una mà en el que faça falta, amb condensadors amb diferents graus de capacitat en microfaradis per a comprovar quin d'ells era capaç d'arrancar el motor.

         Després de comprovar-los tots, vaig observar que cap d'ells era capaç d'arrancar-ho, pensant que algun altre problema hauria de tenir el motor. Seguidament vam procedir a retirar-ho de la seua localització per a fer-ho funcionar lliure, sense càrrega, observant que tampoc arrancava, a més que era impossible rodar-ho a mà.

           M'ho vaig portar al meu "talleret" per a desmuntar-ho a peces i substituir-li els rodaments perquè pensava que els tindria trencats i seria el motiu del seu fre. La meua sorpresa va ser que és un motor tan antic que ni tan sols tenia rodaments, tenint solament uns casquets perforats amb unes xicotetes esponges per a tenir l'eix llubricat i que per absència de l'oli s'havia quedat l'eix gripat (certament una cosa que no havia vist mai en cap motor)

          El divendres 3 d'agost, després de desmuntar tots els casquets i l'eix vaig procedir a llimar-ho fins a deixar-ho que rodara amb suavitat, seguidament ho vaig greixar i vaig muntar tot el motor, tornant a comprovar amb els condensadors si ja efectuaven aquesta arrencada, comprovant que sí. També vaig observar que el bobinat estaba tostorrit, segurament pel calfament que tendría durant el temps que va estar intentant maurer sense aconseguir-ho, per el que no li augure una vida molt llarga.

          El dissabte següent a les sis de la vesprada, vaig procedir a col·locar-ho en el seu lloc, açò és en el rellotge, i una vegada acoblat realitzar les oportunes proves per a veure quin condensador era capaç el motor d'executar l'arrencada per a elevar la pesa, i una vegada aconseguit vaig cridar a Pascual perquè sabera que l'avaria estava solucionada i que quan poguera o volguera podria col·locar el rellotge en hora.