domingo, 19 de agosto de 2018

De l'excepcional al normal







             Certament sembla ser que ja és així, em referisc amb aquest títol a la processó que tindrem D.M. el pròxim 22 d'agost, dia de Santa María Regina, i primer dia de novena a la nostra Patrona la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa.




             El títol que tal vegada correspondria a aquesta entrada seria "processó excepcional", però com últimament per motius de restauració en l'ermita, en la parròquia, en la plaça de l'ermita i carrers, açò ja ha passat a ser normal, doncs són infinitat d'actes que per aquests motius s'han hagut de reestructurar en els últims anys. Que tinga constància han hagut més canvis i reestructuracions l'última dècada que en segles.



               Com de tots és sabut i ja vaig informar en entrades anteriors, dimecres Sant passat vam haver de, amb un trasllat excepcional, baixar totes les imatges de l'ermita i traslladar-les al convent, per a així poder realitzar totes les processons de Setmana Santa, dins del que cap, amb la màxima normalitat possible.



               Des d'aqueixa data, diumenge de Pascua, la Patrona de Castalla es troba en la parròquia, esperant es realitzaren les obres de la costera per a tornar a la seua ermita, però com a data d'avui aquestes obres no han començat ens veiem obligats a traslladar-la novament en el seu novenari al convent i així poder també realitzar les processons d'aquestes festes patronals de moros i cristians amb la major normalitat possible, havent de, lògicament, variar solament alguns itineraris, sent aquests els següents:



1 Dia 22 d'agost: Després de la novena, açò és, sobre les 9 de la nit trasllad de la parròquia al convent, passant pels carrers Major, plaça Font Vella, carrer doctor Sapena", plaça l'Hostal i carrer Convent.

2 Dia 1 de setembre: A les 10 de la nit processó de “La Baixà" sent en aquest cas l'itinerari a l'inrevés que l'anterior, carrer Convent, plaça l'Hostal, carrer doctor Sapena, plaça Font Vella i carrer Major fins a la parròquia.

3 Dia 2 de setembre:La processó del Passeig no pateix cap tipus d'alteració.

4 Dia 4 de setembre: A les 9 de la nit processó de “La Pujà", aquesta processó es realitzarà pel seu itinerari normal fins a la placeta del Carreter on se li cantarà “El Adios” com és tradicional i a continuació agafarà la part oposada a la pujada a l'ermita, açò és, pel carrer "Ancha", carrer Ramón y Cajal, Plaça l'Hostal i carrer Convent.





      La imatge de la Patrona quedarà situada en aquesta Església del Convent, com al seu santuari, suplint aquest a l'Ermita de la Preciosíssima Sang, fins que les obres s'escometen i puga tornar a aquesta.

Per tots aquests motius els diferents grups de col·laboradors hem hagut d'escometre diverses actuacions com són:

1 Fabricació d'un nou conjunt de taula desmuntable, guies i carro amb rodes de ferro per a les andes de la Mare de Déu.

2 Mesurament i comprovació per a poder baixar les andes grans de festes per a aquestes processons, desestimant-ho a conseqüència dels escalons col·locats en elevar la glorieta i no donar l'altura la porta del convent.

3 Baixada dels fanals patronals de festes i col·locació al prebiteri del convent.

4 Baixada de Sant Francesç de Paula i col·locació en la capella lateral quarta esquerra i a conseqüència d'açò trasllat de la imatge de San Josep a la capella dels Sants Cosme i Damián.

5 Col·locació de les cortines blaves per a ressaltar la imatge de la Mare de Déu.

                                     Baixada del vidre de la fornitura de Sant Francesç.


            Vull en aquest punt donar les gràcies a la confraria de Sant Francesç de Paula i més concretament a David Berbegal, Kiko Juan, Juan Carlos Buades, Álvaro Berbegal,  Kiko Vicent, Miguel Bernabéu, Juan Carlos Candela, Manu Bernabéu i Oscar Reche, per la gran disponibilitat i ajuda prestada en l'exercici d'aquestes tasques, a l'igual com a la resta de col·laboradors com Francisco José Rico, Víctor Pagan, Enrique Berenguer i un servidor.




L'horari de la novena serà de la següent manera:

Del 22 al 30 excepte el diumenge 26:

19.30 h. Sant Rosari.
19.55 h. Cant dels Gojos
20.00 h. Santa Missa.

Diumenge 26:

18.30 h. Sant Rosari.
18.55 h. Cant dels Gojos.
19.00 h. Santa Missa.

I els tocs de campanes seran de la següent manera:

Dia 21 d'agost:

21.00 h. Ángelus i volteig menor parròquia, convent i ermita.

Dia 22 d'agost:

08.00 h. Ángelus i volteig general parròquia i ermita.

13.00 h. Ángelus i volteig general parròquia, convent i ermita.

19.30 h. Primer toc a Missa parròquia.
19.45 h. Segon toc a Missa parròquia.
19.46 h. Volteig mitjana i segona.
20.00 h. Tercer toc a Missa parròquia.

En finalitzar aquesta, voltejos processionals i volteig general a l'entrada i eixida de la Patrona.


Del 23 al 30 d'agost:

08.00 h. Ángelus amb volteig campana xicoteta parròquia, convent i ermita.
13.00 h. Ángelus amb volteig campana xicoteta parròquia, convent i ermita.
21.00 h. Ángelus amb volteig campana xicoteta parròquia, convent i ermita.





Del 23 al 30 d'agost excepte el diumenge 26 que seran una hora abans:

19.30 h. Primer toc a missa convent.
19.45 h. Segon toc amb volteig campanes xicotetes convent.
20.00 h. Tercer toc a missa convent.






miércoles, 15 de agosto de 2018

TOCS DEL PATRÓ SANT ROC




                                      Imatge de Sant Roc (actual)

           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.

                              
                                            Imatge de Sant Roc (antic)


           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.





            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.

                                                                 
            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.


                                                     Campana Sant Roc (truja metálica)

         El bisbat d'Oriola va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Oriola de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      

                            Campana Sant Roc (truja de madera)



               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Mare de Déu de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)









                            "EL SISTEMA DE REDOLINS"

             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.






       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:


15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció amb la seua processó (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)


                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
               Volteig a dos curt convent.
               Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.





             També en honor al patró Sant Roc, des de fa moltíssims anys es celebren festejos populars consistents en la solta de vaquetes pel recinte establit en la ciutat.





martes, 14 de agosto de 2018

Festivitat de l'Assumpció i tocs



              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"




Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.


IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"







Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).









Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".











Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.








CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"




A València, la devoció assumpcionista es va inisiar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.














També así a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.














L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.














No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Verge de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

















Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.





                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:













DIA 14 d'agost (Vespra)





13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19,30 h. primer toc a missa parroqia
19.45 h. segon  "     "  " i vol de la mitjana (Assumpsió)
20.00 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.













15 d'agost “la Mare de Déu de l'Assumpció”




07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.








13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)













domingo, 5 de agosto de 2018

Reparació del rellotge del campanar









           Diumenge passat 29 de juliol vaig rebre una trucada de Pascual Bordera, encarregat del manteniment del rellotge del campanar per part de l'Ajuntament, que aquest tenia una possible avaria perquè el motor encarregat d'elevar la pesa per a donar-li corda a aquest no era capaç de fero. Aqueixa mateixa vesprada em vaig dirigir al rellotge amb les eines que vaig considerar oportunes i un tester (multimetre) per a intentar detectar la incidència que patia el motor. Sols obrir-ho vaig comprovar que el condensador d'arrencada estava rebentat, per la qual cosa vaig deduir que aquesta hauria de ser l'anomalia, encara que tenia un xicotet problema i aquest era que en haver-se fos resultava impossible llegir els seus valors.


         El dimecres 1 d'agost vaig tornar a pujar, en aquesta ocasió juntament amb els meus amics i companys Pallisa i Víctor que sempre estan disposats a tirar una mà en el que faça falta, amb condensadors amb diferents graus de capacitat en microfaradis per a comprovar quin d'ells era capaç d'arrancar el motor.



         Després de comprovar-los tots, vaig observar que cap d'ells era capaç d'arrancar-ho, pensant que algun altre problema hauria de tenir el motor. Seguidament vam procedir a retirar-ho de la seua localització per a fer-ho funcionar lliure, sense càrrega, observant que tampoc arrancava, a més que era impossible rodar-ho a mà.



           M'ho vaig portar al meu "talleret" per a desmuntar-ho a peces i substituir-li els rodaments perquè pensava que els tindria trencats i seria el motiu del seu fre. La meua sorpresa va ser que és un motor tan antic que ni tan sols tenia rodaments, tenint solament uns casquets perforats amb unes xicotetes esponges per a tenir l'eix llubricat i que per absència de l'oli s'havia quedat l'eix gripat (certament una cosa que no havia vist mai en cap motor)



          El divendres 3 d'agost, després de desmuntar tots els casquets i l'eix vaig procedir a llimar-ho fins a deixar-ho que rodara amb suavitat, seguidament ho vaig greixar i vaig muntar tot el motor, tornant a comprovar amb els condensadors si ja efectuaven aquesta arrencada, comprovant que sí. També vaig observar que el bobinat estaba tostorrit, segurament pel calfament que tendría durant el temps que va estar intentant maurer sense aconseguir-ho, per el que no li augure una vida molt llarga.



          El dissabte següent a les sis de la vesprada, vaig procedir a col·locar-ho en el seu lloc, açò és en el rellotge, i una vegada acoblat realitzar les oportunes proves per a veure quin condensador era capaç el motor d'executar l'arrencada per a elevar la pesa, i una vegada aconseguit vaig cridar a Pascual perquè sabera que l'avaria estava solucionada i que quan poguera o volguera podria col·locar el rellotge en hora.