En aquest dia 8 de desembre de 2017 ha tingut lloc la benedicció del nou altar de la Inmaculada Concepció realitzat en ferro forjat. Vaig a continuació a narrar algunes dades històriques per a comprendre millor el perquè s'ha realitzat i més concretament en aquesta capella.
Des de la conclusió de les obres de la construcció de l'església el 13
d'agost de 1572, aquesta capella era tancada com la resta, doncs no
existia la capella de la comunió, la capella de Sant Tomás i l'actual
sagristia, doncs la primitiva estava situada en la part posterior de
l'absis.
La capella a la qual em referisc és la situada en tercer lloc a mà dreta entrant en el temple, sent la imatge que la presidia una pintura sobre planxa de ferro de Sant Francesc Xavier.
L'any 1683 es decideix construir la capella del Santíssim Sagrament,
obrint-se el frontal i col·locant-se l'actual reixa de ferro,
per açò la imatge de Sant Francesc Xavier i el seu altar es van
traslladar al lateral esquerre d'aquesta capella, doncs en el dret hi
havia imatge i altar a Sant Ignaci de Loyola.
Durant els següents 150 anys va estar d'aquesta manera la capella fins
que en 1833 es va decidir en aquesta part esquerra construir un altar
dedicat a la Puríssima Concepció, sent traslladat el quadre i l'altar
de Sant Francesc Xavier a la paret del costat dret al costat de Sant
Ignaci de Loyola. Aquests altars, probablement per qüestió d'espai
ràpid van ser retirats romanent solament els quadres fins a la
destrucció de 1936.
En en el any 1833 la senyora Na Antonia Vives Rico, vídua de En.
Francisco Amorós i Amorós, va fer construir a les seues expenses un
altar amb retaule i les imatges de la Puríssima Concepció i Sant Elíes,
realitzant les obres l'arquitecte En. José Berenguer d'Onil i el dorador En. Pascual Conca de Concentaina.
Les imatges van ser fetes per l'escultor En. José Gil de l'acadèmia de
Belles arts de València. Van importar totes aquestes obres 1.009
pessetes.
Es va celebrar la primera missa en aquest altar el dia 6 de juliol de 1833 pel senyor rector En. Francisco Calatrava.
Posteriorment en 1884 un nét de la fundadora En. José María Amorós i
Llorens restaura la taula d'aquest altar col·locant-li el frontal i
sobretaula de pedra de marbre. Van importar les obres 500 pessetes i les
va executar l'obrer de Castalla Antonio García Bernabéu.
Després de la destrucció de 1936 no va quedar absolutament res del que aquest temple albergava, tan sol l'edifici que afortunadament va quedar en peu, per açò en la primera meitat de la dècada dels anys 40 una família de Castalla va decidir regalar una imatge de la Inmaculada Concepció, obra de l'escultor D. Pascual Sempere, per a col·locar-la en aquesta ubicació però el rector En. Toribio Sellés va considerar que era preferible que la imatge ocupara la fornícula buida que hi havia en el retaule de la capella de la comunió sobre el Sagrari (que antigament ocupava la imatge de Nostra Senyora dels Desemparats, a la qual estava dedicada la capella). Al no arribar a un punt de trobada entre la família i el rector va decidir aquesta regalar la imatge al convent de les Justinianes d'Onil que està precisament dedicat a la Inmaculada Concepció.
Posteriorment, des des de la congregació "Las hijas de María" de Castalla, en 1945 es va encarregar una nova imatge al
mateix artista D. Pascual Sempere, més senzilla i de menor grandària,
sent ja col·locada en la fornícula sobre el Sagrari en la capella de la comunió, (sent l'actual).
L'any 1964 es va remodelar la capella del Santíssim amb les actuals pintures, tapian-se
la fornícula i traslladant-se aquesta imatge de la Immaculada a una
altra fornícula situada en la sagristia nova, poc temps va durar en
aquesta nova ubicació, ja que a principis dels 70 es va decidir
traslladar-la al convent per estar molt escàs d'imatges, ja que des
de 1936 solament es va restituir la imatge de Sant Francesc de Paula.
L'any 2005 com ja s'havien adquirit diferents imatges en el convent i
algunes de la Mare de Déu, sent ja rector D. Juan Carlos Ferri, pensem
que aquesta seria una de les poques parròquies d'Espanya sense una imatge de la Puríssima, per la qual cosa es va decidir tornar a
traslladar aquesta imatge a la parròquia, trasllat que es va fer en
solemne processó i col·locant-se en aquesta ocasió sobre una mènsula
enfront de la porta de la sagristia.
L'any 2008 i ja amb l'actual rector D. Salvador Valls, decidim novament
traslladar la imatge a la seua capella d'origen, on es va posar per
primera vegada en 1833, però col·locant-la provisionalment sobre un
pedestal metàl·lic i cobert amb una tela blava. Diverses idees teníem en
el cap de com concloure aquesta col·locació, ja que el construir-li un
retaule com l'original era econòmicament impossible.
Mentre debatíem de com realitzar aquesta obra, vaig proposar jo al rector la idea de realitzar-li l'altar en ferro forjat a joc amb
la reixa de la capella, accedint aquest a açò. En el mes de gener de
2017, vaig començar l'obra en les meues estones lliures, sense presses
però sense pausa, consistint en una mènsula, un remarc fornícula, dues
aplics, un llum i dues rosetons amb l'anagrama del “AVE MARÍA”,
un amb la data de la realització del primer altar 1833 i l'altre amb la
data de la construcció de l'actual 2017.
Com he esmentat el remarc de la fornícula està fabricat a joc amb
la reixa de la capella, sent coronat en els laterals per dues pinyes de
ferro colat i en el centre de l'arc per un crucifix. Les aplics i
el llum també són a joc, però aquesta en mirar-la frontalment i en ser
el fons fosc i en ferro passa bastant desapercebuda, consta de 14
bombetes més una central amb tulipa
ambre simulant llum d'oli a joc també amb la majoria dels llums
existents i una inferior funcional. Com es pot apreciar en les
fotografies en aquests muntatges hem portat un escrupolós mirament en no
col·locar ni un caragol sobre les pedres de carreu, fent coincidir a
aquests i a la instal·lació elèctrica per les juntes de les pedres.
Molts més detalls podria narrar sobre aquests esdeveniments, però per no
estendre'm massa vaig a concloure, però açò sí, no sense abans donar
les gràcies a les persones que m'han ajudat tant en el pintat com en el
muntatge, sense la desinteressada col·laboració dels quals no ho haguera
pogut concloure, sent aquests: Francisco José Rico, Víctor Manuel
García, Ismael Juan i el meu fill Juan Carlos.
Enhorabona!! La mes sincera felicitació, la Mare de Déu ha millorat un 200 per 100. Gràcies a persones com vosaltres el patrmoni de la parroquia i de tots els castalluts es manté i inclús millora. Tinc constancia que eu feu tot altruistament per aixó el poble sempre vos estarà agrait. Molt amim i no vos canseu mai.
ResponderEliminarMoltes gràcies, seguirem fent el que pugem.
EliminarSalutacions.
Enhorabuena por el trabajo.
ResponderEliminarMuchas gracias.
Eliminar