jueves, 8 de diciembre de 2016

DIA DE LA IMMACULADA I ELS SEUS TOCS



            



            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.






              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.





              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.






             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.



                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:






13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.

18.30 h. Convent: 1º Toc a Missa
18.45 h.      "         2º Toc a Missa
19.00 h.      "         3º Toc a Missa








20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.










Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.




07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'Àngelus i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                              Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.








         (Per a esta celebració, la Patrona de Castalla inclús sent Soledat, també es guarnix per a l'ocasió vestint-se de blau, en un manto de seda valenciana amb brodats en plata que deu de datar del segle XVIII, sent este el color litúrgic propi de la immaculada Concepció.)




martes, 1 de noviembre de 2016

2 de Novembre "Dia de Animes"



                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia de “Animes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.




           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888.






                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'animes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.


      Detall de toc de tercera





            El de segona:
Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.


                                                     Detall de toc de segona






             El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.


                                                           Detall de toc de primera


           El de primera especial: Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.



                                         Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentres la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.


           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRIANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 





                                                        DEJUNI I MENUDA AL VOL



             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.

              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense distinció, per tant vam creure que s'hauria d'utilitzar de la manera següent:



             Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes




 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.
El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA


            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'anys, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teniem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell electric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA




            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).


           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 





Dia 1 de novembre “vespra”


Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 




Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


08.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
08.45 h.      “         2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
09.00 h.      "          3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)
17.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
17.45 h.      “         2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
18.00 h.      "          3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera




19.00 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
19.15h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol campana major.
19.30 h.     "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.





                              
                                                                       SEGONA

miércoles, 12 de octubre de 2016

TOCS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR




Nova imatge de la nostra parroquia


                                                   
             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Es celebra el 12 d'octubre.



            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 a l'aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta patrona, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional de la Hispanitat i una de les festes més reconegudes en tot el món.






             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentres viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.



           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va permaneixer. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i el resultat és la bella basílica del Pilar.



          El pasat any 2015, ací a Castalla va ser molt especial per a aquesta advocasció mariana, ja que va a tenir lloc la benedicció d'una nova imatge de fusta de tallada de Nostra Senyora del Pilar, portada des de Saragossa. En aquest 2016 se li ha fabricat i colocat el manto i la corona que es beneirà en la Missa de aquest dia. El manto ha segut regalat per una persona anonimament i la corona per algun donatius agudats per una rifa. Les campanes anuncien esta festivitat però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, no intervenint la mitjana per no ser precepte i per descomptat tampoc les majors perquè tampoc és gran solemnitat, per això els tocs seran els següents:



                   Dia 11 d'octubre “Vespra”


Durant el dia tocs ordinaris.
21.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni.













Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni parroquia i ermita


11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa  "
11.46 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni. "
12.01 h. 3r Toc a missa.  "


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni, xicotetes conven i ermita

 21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita



lunes, 3 de octubre de 2016

Campanades per En Antonio Berenguer Fuster




           Dimarts passat 27 de setembre, al caure el dia, rebem la trista notícia que En Antonio Berenguer Fuster ens havia deixat per a partir a la casa del Pare, en pocs moments les xarxes socials eren un clam amb un doble sentiment, d'incertesa i tristesa, ja que de tots era coneguda la malaltia que patia, però ningú podíem imaginar la rapidesa d'aquest trist desenllaç.





          En Antonio va ser rector de la nostra ciutat de Castalla de setembre de 1991 a setembre de 1993. Malgrat ser curt l'espai de temps que va estar al capdavant com a pastor de la nostra parròquia, vam ser moltíssimes  persones les que entaulem amb ell una sincera i estreta amistat, que va perdurar fins al final dels seus dies. Va ser un home senzill i sincer, sense doblés, d'una gran valentia i treballador incansable, fidel al seu ministeri sacerdotal i d'una grandíssima devoció mariana, gran orador y tenia el do de la paraula, excelnt músic, gran persona i millor amic.




          Durant el temps que va estar al capdavant de la nostra parròquia cal ressaltar el seu zel en les celebracions liturgiques i més concretament en les grans celebracions, donant un fort impuls a la coral parroquial que per aquelles dates es trobava en decadència i formant també el cor juvenil, va restaurar la custòdia major, va reformar la il·luminació del convent afegint quatre llanties i vuit aplics, va restaurar la cúpula del camerí de l'ermita, va completar els bancs d'aquesta doncs es trobava solament amb sis, va realitzar una nova vidriera per al buit que ja tenia preparat des de feia molts anys, va instal·lar els farols processionals de la patrona en l'altar de l'ermita que fins llavors es trobaven en el museu parroquial i va regalar personalment una aurèola amb els seus dotze estels perquè les imatges de la Patrona quean estan reservades estiguen amb tota la seua dignitat.



Va nàixer a Polop de la Marina l'any 1953, va ser ordenat sacerdot al novembre de 1976, coadjutor de l'Asunción de Xixona, rector de la Torre de les Maçanes, vicari de La nostra Senyora del Carmen d'Elx, vicari de Santa Maria d'Elx, mestre del Misteri, capellà de la Vinguda de la Verge, rector de Castalla, de la Vilajoiosa, d'Altea la Vella, administrador parroquial de l'Almudena de Benidorm i rector de Sant Joan Baptista de Benidorm.



La Missa exequial va ser oficiada per l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Jesús Murgui, concelebrant el vicari general i mig centenar de sacerdots. Com era de preveure la parròquia de Polop es va quedar xicoteta per a albergar la multitud de fidels que acudim per a resar per l'etern descans de la seua ànima i acomiadar-li, va ser cantada per la capella del misteri d'Elx.

 



Dimarts que ve 4 d'octubre, festivitat de Sant Francesc de Asis, patró de Polop i a qui professava una gran devoció, celebrarem D.M. un funeral ací en la parròquia de Castalla per l'etern descans de la seua ànima i realitzant les campanes el toc típic de difunts de sacerdot.





viernes, 16 de septiembre de 2016

LA PLAÇA DE L'ERMITA











             Com són moltes les persones que em pregunten el motiu pel qual la imatge de la Patrona no ha pogut pujar a la seua ermita en la processó del dia 4 de setembre, he pensat realitzar una entrada en el blog, malgrat no haver-ho creat per a aquests temes, per a deixar constància i aprofitant l'ocasió publicar algunes fotos de la pavimentació realitzada l'any 1970.





             El motiu fonamentalment es basa que es van a realitzar unes noves obres de pavimentació en aquesta plaça, per haver causat una xicoteta deterioració les arrels del eucaliptus situat en la mateixa. També es pretén alhora fer una excavació arqueològica intentant trobar elements que llancen llum sobre la plaça en l'antiguitat. Per aquest motiu, l'ermita quedarà els pròxims mesos sense accessibilitat, sense desestimar que a data d'ahui i amb poc més d'una setmana d'obra, i segons el propi encarregat de l'ermita “Pallisa”, aquesta es troba amb un dit de pols per lo que seria impossible obrir-la al culte i per aquests motius romandrà la Patrona en la parròquia fins que concloguen les obres.



            

            
              L'actual pavimentació va ser efectuada pel rector D. Toribio Sellés amb molt sacrifici i esforç en 1970, any en el qual també estava concloent la restauració de l'ermita realitzada en diverses fases en la dècada dels 60. Els materials que va utilitzar bàsicament van ser marbre i pedres de cant rodat, per a açò va visitar diverses empreses de marbre de Novelda intentant aprofitar restes d'aquest material per a reduir el seu cost o fins i tot resultara gratuït, i per a la pedra van ser el propi sacerdot, sagristà i monaguillos en la seua cerca, arreplegant-les i portant-les als propis obrers per a la seua col·locació.




            Com es pot apreciar en les fotografies, va realitzar una característica i singular decoració, situant en la part central a manera d'un passadís o catifa amb l'escut de Castalla en el centre, un banc d'obra formant cantonada al voltant del eucaliptus perquè la gent poguera asseure's a descansar a l'ombra d'aquest, va col·locar una taula de pedra amb un mosaic central amb l'al·legoria de la multiplicació dels pans i els peixos, va col·locar una font d'aigua potable sota els arcs de la casa dels majordoms i una altra decorativa en la façana de l'ermita amb un mosaic de la verge de la Soledat, aprofitant un lavabo de marbre situat en l'antiga sagristia. També va  pavimentar amb pedra tota la costera d'accés a la plaça. En la dècada dels 90 el M.I. Ajuntament va col·locar rajola de terratzo sobre aquesta pedra i en el 2014 es va substituir per l'actual llamborda.





        Sense entrar en valoracions sobre el disseny o format de la plaça, doncs per a gustos colors, en consciència crec que és molt d'agrair la labor d'aquest sacerdot, ja que va realitzar les obres d'aquesta plaça com les de moltes altres coses amb l'única ajuda dels donatius dels feligresos de Castalla.

domingo, 21 de agosto de 2016

NOVENA A LA MARE DE DÈU, HISTORIA I TOCS



(Dosel que es preparava per a la Patrona en festes abans del 1936)


              Del dia 22 al 30 d'agost té lloc en l'ermita de la Preciosíssima Sang la novena a la Patrona la Mare de Déu de la Soledat com a preparació a les festes de moros i cristians que es celebren de l'1 al 4 de setembre en el seu honor.



              En aquesta entrada, tal com vaig afirmar en l'anterior, vaig a narrar algunes dades sobre el principi del culte i patronatge de la Verge de la Soledat, però com algunes de les referències que he trobat són confuses i fins i tot alguna contradictòria, he pensat cenyir-me al que està documentat i posposar-ho fins a tindre plena certesa que aquestes siguen fidedignes, per això el que sí puc afirmar amb seguretat és el següent:
                                            

1577: En les actes de la constitució de la cofraria de la Preciosíssima Sang establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'ordre en què sortien les imatges i els gremis (per això es dedueix que ja eixia en processó)
1577: Sant Joan de Ribera sent arquebisbe de València exigeix que el Dissabte Sant se li canvie el mantell negre per un altre blanc. (Hi ha constància dels noms de les primeres vestidores).

1708: És baixada en rogatives a la parròquia per una plaga de llagosta. (Aquestes rogatives es solien realitzar soles als patrons).


1719: És baixada en rogatives per sequera.

1737: L'Il·lustríssim Senyor D. Andrés Mayoral, arquebisbe de València va concedir 40 dies d'indulgència a qui resara una Salve davant d'aquesta Santa Imatge.

1748: És baixada en rogatives per terratrèmols.


Entre aquests anys se'ls exigeix als frares mínims no tinguen cofraria ni altar dedicat a la Verge de la Soledat.
1752-1757: Está durant  aquests 5 anys en la Parròquia per la construcció del seu cameri. (Després de la solemne processó de pujada amb fogueres per tota la ciutat, el castell, plaça de l'ermita etc. amb dispars de salves de arcabucería i repetició en els anys successius; possible principi de les actuals festes de moros i cristians en el seu honor).


1834: És baixada en rogatives per la primera epidèmia de còlera.

1854: És baixada en rogatives per la segona epidèmia de còlera.

1854: Compon José Pérez de Sarrió els gojos.

1856: Regal d'un mantell nou blanc pel religiós mínim D. José Ibáñez Rico (actual mantell de festes)


1856: Es construeix un mecanisme pel qual la imatge ix de les andes procesionals i ascendeix i descendeix lentament fins a la hornacina-camerí de la parròquia.
1873: Estrena andes en el dia de Pasqua de Resurrecció sufragades per l'anterior frare mínim.


1898: Estrena corona nova “Propietat de D. Vicente Torró Donat i família”.

1901: S'estrenen els primers vestits típics de “castelluts” per portar a la Verge en les processons de setembre.

1914: Després de 2 anys de gran sequera, se li fan rogatives (no hi ha constància de si és baixada a la Parròquia o si són en l'Ermita), després de les intenses pluges esdevingudes el 7 de Juny s'organitza una gran festa votiva en acció de gràcies.
                            


1936: És destruïda l'antiga imatge de la Mare de Déu de la Soledat.

1939: És rebuda la nova Imatge, obra de l'escultor D. Vicente Rodilla de València, en la finca denominada “La senia de Torró”, d'on va eixir en solemne processó per entrar a la ciutat.
                                     

1940: És construït un nou retaule-hornacina en la seua ermita per haver-se destruït l'antic l'any 1936. 

1941: Regal del ramellet de plata que porta entre les mans per part d'Isabel Bellot.

1964: És col·locada la imatge exposada al culte per primera vegada en el centre del seu camarí, sense hornacina.



 

1965-66: Permaneix un any en la parròquia per obres de restauració en l'Ermita.

1980: El Divendres Sant estrena un mantell negre, replica del destruït l'any 1936.


1981: Estrena conjunt de 8 fanals nous.


1982: L'1 de Maig és beneït el nou museu on guardar i exposar tot el referent a la Verge pel Bisbe D. Pablo Barrachina.


1982: Es realitza un conjunt de andes per a festes (rèplica de les destruïdes l'any 1936) i imatge de la Verge (per no ser l'anterior de talla completa) obra de l'artista imaginer Francisco Buiza de Sevilla.

1982: És coronada canònicament el 2 de setembre per D. Pablo Barrachina i Esteban, Bisbe d'Oriola-Alacant, estrenant per a l'ocasió una nova corona (regal dels seus portadors “els majordoms”) i component un himne per a l'esdeveniment D. Salvador Payá.



1982: És recuperat el novenari que es realitzava en la 8ª de Pasqua i traslladat als dies que antecedeixen a les festes Patronals celebrades en el seu honor de l'1 al 4 de setembre.


          En aquest any 1982 la imatge de la Verge va recórrer tots i cadascun dels carrers de la població, sense cap excepció, per a això es va dividir tot el casc urbà en nou sectors, els que va visitar cada dia del novenari. Tots els habitants de Castalla van contribuir, aportant cadascun el seu granet de sorra (i alguns, cabassos), engalanant i decorant els carrers per on havia de passar i muntant un altar de campanya en cadascun dels nou sectors en el qual es va celebrar la novena i Missa, oferida cada dia pels difunts dels carrers del sector pel qual havia transcorregut la Verge.


1988: El 21 de març s'aproven els estatuts de la confraria” Verge de la Soledat” pel Il·lm. Sr. Bisbe D. Pablo Barrachina i Esteban.


1990: El 9 d'abril l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Francisco Álvarez i Martínez accepta i decreta la primera proposta presentada per la confraria sobre les dos imatges presentades al culte, això és: La imatge de
1939 s'exposarà al culte públic dins de l'ermita i la de 1982 serà utilitzada per a qualsevol trasllat, processó, acte o culte que tinga lloc fora de l'ermita.
2001: Estrena mantell nou de Pasqua.
                            

2002: El 3 de setembre són beneïdes les noves andes de Pasqua pel Il·lm Senyor Bisbe D. Victorio Oliver.
2011: Permaneix quasi un any en la parròquia per obres de restauració en el seu camerí.
                    

2012: Es fon,  beneix i se li dedica una nova campana.

                             
2014: Per substitució del pis de la parròquia, és celebrada la processó del encontre i el culte del mes de maig en l'església del convent i finalitzat aquest al no poder tornar a la seua ermita per obres en l'accés a aquesta, permaneix en el convent fins al dia 31 d'agost, data en què és re beneïda i inaugurada l'església després de les obres, sent tot açò presidit per la Patrona. És la primera vegada, o almenys que hi haja constància en què en un mateix matí és treta per dos vegades en processó. 1º Trasllad convent-església per a aquesta celebració (presidida pel Bisbe de la diòcesi D. Jesús Murgui). 2º Trasllad església-ermita per a l'endemà celebrar les seues festes amb tota normalitat.

              En l'actualitat aquest novenari es celebra en l'ermita de la Preciosíssima Sang i es segueix oferint cada dia pels difunts haguts durant l'any, pertanyents als sectors en els quals es va dividir la població en aquest 1982, sent aquests els següents:






      



Día 22: Avinguda..
Día 23: Quartell- Poliesportiu.
Día 24: Ajuntament-Carrer Major.
Día 25: Punta la Penya- Xorro.
Día 26: Carrer Biar- Trinquet Vell.
Día 27: Barri Eres.
Día 28: Barri Escoles.
Día 29: Barri Convent.
Día 30: Centre Població.

Díes laborables: 19.30 h.
Dissabtes i Diumenges: 18.30 h.





I les tocs per al novenari  sean les seguents:


08:01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
13.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
13.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*

        
                    Díes laborables
19.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
20.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).




        Dissabtes i Diumenges
 
18.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
18.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).
19.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa. (només en l'ermita).




21.01 hores: Toc de vespra amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02ores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*
*Estos voltejos amb les 3 campanes xicotetes de la localitat són per a recordar-nos que estos dies estan especialment dedicats a la nostra Patrona la Santíssima Mare de Déu de la Soledad Gloriosa en el seu novenari com a preparació per a les pròximes festes majors.