miércoles, 27 de agosto de 2014

I PER FI, TOT ARRIBA






              Per fi, sembla ser que sí, tal i conforme vaig dir en l'entrada anterior, el pròxim dia 31 d'agost “dia de la olleta” serà la re-benedicció (per obra menor) i inauguració del nou pis, criptes, antiga cambra de les andes, pintura de la capella de Sant Tomás, nova instal·lació de megafonia, il·luminació, calefacció, decapat, lacat i restauració de tota la bancada, poliment i lacat de tot el baldaquí i les 13 llanties que ho envolten, així com alguns detalls més que no enumere per a sorpresa dels assistents.









                   Enguany pot considerar-se que el poble de Castalla està d'enhorabona per dos motius, el primer serà que l'església parroquial novament serà oberta al culte després de pràcticament un any d'obres, ja que es va tancar concretament en concloure les festes del passat any; i el segon és que enguany podrem gaudir d'un dia més de festa al costat de la patrona de la localitat, sent aquest 31 d'agost un preciós i memorable dia que passarà als anals de la història per l'excepcionalitat dels seus esdeveniments, sent l'horari el següent:





          10.00 h. Inici de la processó amb l'eixida de la imatge de la Patrona “La Santíssima Mare de Dèu de la Soledat Gloriosa” des de l'església del Convent cap a la parròquia, sent esperada en la casa abadia pel Sr. Bisbe D. Jesús Murgui qui s'unirà a la processó fins a l'església.








       10.30 h. Fins a l'arribada de la patrona a la mateixa porta, aquestes permaneixeran tancades, realitzant-se una simbòlica trucada, perquè després de la seua obertura siga Ella la primera a entrar, i a continuació tots els allí congregats. Una vegada col·locada la imatge en el seu lloc de costum, en l'altar major darrere del baldaquí, procedirà el Sr. Bisbe a la re-benedicció del temple, per a seguidament celebrar una Eucaristia en acció de gràcies.




          12.00 h. Sobre aquesta hora, després de concloure l'Eucaristia, tindrà lloc la processó de pujada de la Verge a la seua ermita, per a així ja poder seguir realitzant tots els actes festers amb normalitat segons la tradició.









              Per a finalitzar aquesta entrada, vull fer esment a la immensa quantitat de persones que han col·laborat, aportant cadascun el seu granet d'arena perquè després d'unes obres d'aquesta envergadura haja quedat tot l'edifici en perfecte estat de revista.









            Com no pot ser d'una altra manera, els tocs de campanes també estaran anunciant i emmarcant aquesta excepcional festivitat, tenint fins i tot previst realitzar algun dels voltejos propis d'aquest dia a mà, per a major realç, sent totes les campanes de la població les que ho anunciaren.








miércoles, 20 de agosto de 2014

NOVENA A LA MARE DE DÈU, HISTORIA I TOCS




             Del dia 22 al 30 d'agost té lloc en l'ermita de la Preciosíssima Sang la novena a la Patrona la Mare de Déu de la Soledat com a preparació a les festes de moros i cristians que es celebren de l'1 al 4 de setembre en el seu honor.

     



             Enguany i per primera vegada en la història, o almenys que hi haja constància, es celebrarà la novena en l'església del convent, per ser el lloc en el qual permaneix la imatge de la patrona, al no poder pujar a la seua ermita finalitzat el mes de maig per obres en el carrer d'accés a aquesta. Després d'aquest novenari el dia 31 a les 10.00 h. del matí eixirà la imatge en solemne processó fins a la parròquia on serà rebuda pel Sr. Bisbe de la diòcesi D. Jesus Murgui per a procedir a la re-benedicció i inauguració de l'església parroquial amb una solemene Eucaristia en acció de gràcies, després de la qual serà ja pujada a l'ermita, (D.M. ho desglossaré en una pròxima entrada) i a continuació com ja és costum deixe algunes dades sobre la història de la patrona per a concloure amb els tocs de la novena.






1577: Sant Joan de Ribera, sent arquebisbe de València, exigeix que el Dissabte Sant se li canvie el mantell negre per un altre blanc. (Hi ha constància dels noms de les possibles primeres vestidores)





1577: En les actes de la constitució de la confraria de la Preciosíssima Sang s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'ordre en què eixien les imatges i els gremis (per açò es dedueix que ja eixia en processó)





1708: És baixada en rogatives a la parròquia per una plaga de llagosta. (Aquestes rogatives es solien realitzar solament als patrons)




1719: És baixada en rogatives per sequera.


1737: L'Il·lustríssim Senyor D. Andrés Mayoral, arquebisbe de València va concedir 40 dies d'indulgència a qui resara una Salve davant d'aquesta Santa Imatge.





1748: És baixada en rogatives per terratrèmols.


1749-50: Entre aquests anys se'ls exigeix als frares mínims no tinguen confraria ni altar dedicat a la Mare de Déu de la Soledat.





1752-57: Permaneix aquests 5 anys en la Parròquia per la construcció del seu camari. (Després de la solemne processó de pujada amb fogueres per tota la ciutat, el castell, plaça de l'ermita etc. amb dispar de salves de arcabusseria i repetició en els anys successius; possible principi de les actuals festes de moros i cristians en el seu honor).




1834: És baixada en rogatives per la primera epidèmia de còlera.

1854: És baixada en rogatives per la segona epidèmia de còlera.



1854: Compon José Pérez de Sarrió els gojos.




1856: Regala un mantell nou blanc el religiós mínim D. José Ibáñez Rico (actual mantell de festes)




1856: Es construeix un mecanisme pel qual la imatge ix del anda processional i ascendeix i descendeix lentament fins a la hornacina-camarí de la parròquia.


 


1873: Estrena andes en el dia de Pasqua de Resurrecció sufragades per l'anterior frare mínim.


1898: Estrena corona nova, la inscripció de la qual diu: “Propietat de D. Vicente Torró Donat i família”.





1901: S'estrenen els 8 primers vestits típics de “castelluts” per a portar a la Mare de Déu en les processons de setembre.





1914: Després de 2 anys de gran sequera, se li fan rogatives (no hi ha constància de si és baixada a la Parròquia o si són en l'Ermita), després de les intenses pluges esdevingudes el 7 de Juny s'organitza una gran festa votiva en acció de gràcies.





1936: És destruïda l'antiga imatge de la Verge de la Soledat.



1939: És rebuda la nova Imatge, obra de l'escultor D. Vicente Rodilla, de València, en la finca denominada “La senia de Torró”, d'on va eixir en solemne processó per a entrar en la ciutat.




1940: És construït un nou retaule-hornacina en la seua ermita per haver-se destruït l'antic l'any 1936. 



1941: Regal del ramellet de plata que porta entre les mans per part d'Isabel Bellot.



1964: És col·locada la imatge exposada al culte per primera vegada en el centre del seu camarí, sense hornacina.





1965-66: Permaneix un any en la parròquia per obres de restauració en l'Ermita.



1970-71: Estrena noves andes, adaptades amb jardineres per a poder portar flors en les processons i es suprimeixen les ciris en els nous fanals, sent aquests il·luminats amb gas, posteriorment amb piles i després amb bateria.





1970-71: Al ser les noves andes per a 12 persones, s'estrenen 12 nous vestits de portador, per estar els anteriors molt deteriorats.

 


 1980: El Divendres Sant estrena un mantell negre, replica del destruït l'any 1936.





1980-81: Estrena conjunt de 8 fanals nous.

1982: L'1 de Maig és beneït el nou museu on guardar i exposar tot el referent a la Verge, pel Bisbe D. Pablo Barrachina.





1982: Es realitza un conjunt de andes per a festes (rèplica de les destruïdes l'any 1936)



1982: És recuperat el novenari que es realitzava antigament en la 8ª de Pasqua i traslladat als dies que antecedeixen a les festes Patronals celebrades en el seu honor de l'1 al 4 de setembre, per D. Francisco Berbegal. Aquest any 1982 la imatge de la Verge va recórrer tots i cadascun dels carrers de la població, sense cap excepció, per a açò es va dividir tot el casc urbà en nou sectors, els que va visitar cada dia del novenari. Tots els habitants de Castalla van contribuir, aportant cadascun el seu granet d'arena (i alguns, cabassos), engalanant i decorant els carrers per on havia de passar, i muntant un altar de campanya en cadascun dels nou sectors en el qual es va celebrar la novena i Missa, oferida cada dia pels difunts dels carrers del sector pel qual havia transcorregut la Mare de Déu. En l'actualitat aquest novenari es celebra en l'ermita de la Preciosíssima Sang i es segueix oferint cada dia pels difunts haguts durant l'any, pertanyents als sectors en els quals es va dividir la població en aqueix 1982.





1982: Es realitza una nova imatge de la Mare de Déu (per no ser l'anterior de talla completa) obra de l'artista imatger Francisco Buiza de Sevilla, es va beneir l'1 de setembre per D. Toribio Sellés.





1982: És coronada canònicament el 2 de setembre per D. Pablo Barrachina i Esteban, Bisbe d'Oriola-Alacant, estrenant per a l'ocasió una nova corona (regal dels seus portadors “els majordoms”) i component un himne per a l'esdeveniment D. Salvador Payá, oferint-li també la població la medalla atorgada al donant de sang.


1983: Per resultar insuficients s'estrenen 24 nous vestits, típics de castellut, per als portadors.



1988: El 21 de març s'aproven els estatuts de la confraria” Verge de la Soledat” per l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Pablo Barrachina i Esteban.


 



1988: Es realitza una nova instal·lació elèctrica, col·locació de llampares i il·luminació en la seua ermita i camarí.


1989: Regal de dos ramellets banyats en or que porta entre les mans per part de la gestora de la confraria.








1990: El 9 d'abril l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Francisco Álvarez i Martínez accepta i decreta la primera proposta presentada per la confraria sobre les dos imatges presentades al culte, açò és: La imatge de 1939 s'exposarà al culte públic dins de l'ermita i la de 1982 serà utilitzada per a qualsevol trasllat, processó, acte o culte que tinga lloc fóra de l'ermita.


2000: És restaurada la corona estrenada en la coronació, per deterioració d'enganxades en les lluminàries de festes i per la mala qualitat del daurat, realitzant-se-li un bany nou.



2001: Estrena mantell nou de Pasqua.





2002: El 2 de setembre són beneïdes les noves andes de Pasqua pel Senyor Bisbe D. Victorio Oliver.



2003: És restaurada la corona de 1898 i els fanals de festes, per estar molt ennegrits, realitzant-se'ls un bany de plata nou.





2011: Permaneix quasi un any en la parròquia per obres de restauració en el seu camarí.


 



2012: El 22 de Febrer, dimecres de cendra, es fon una nova campana dedicada a Ella, portant la seua imatge en alt relleu i la inscripció amb referència als gojos. Es beneeix el 5 de Maig, dia de la mare, i es col·loca en la seua Ermita el 8 del mateix.







               Lògicament han de ser moltíssims més els esdeveniments que durant aquests segles han esdevingut al voltant de la nostra Patrona, però la immensa majoria d'ells no han sigut documentats, sent també cert que és probable que amb el pas del temps vagen apareixent més per la diversitat de llocs en els quals solen constar.









I les tocs per al novenari  sean les seguents:

DEL 22 AL 30


08:01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*


13.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
13.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*


21.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02 hores: Volteig campana ermita i xicotetes parròquia i convent.*





        
         


         Díes laborals i dissabte


19.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa Convent.
19.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa Convent.
20.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa Convent.










       Diumenges
 
18.30 hores: 1r Toc de crida a la Novena i Missa Convent.
18.45 hores: 2n Toc amb volteig de crida a la Novena i Missa Convent.
19.00 hores: 3r Toc de crida a la Novena i Missa Convent.



*Estos voltejos amb les 3 campanes xicotetes de la localitat són per a recordar-nos que estos dies estan especialment dedicats a la nostra Patrona la Santíssima Mare de Déu de la Soledad Gloriosa en el seu novenari com a preparació per a les pròximes festes majors.












viernes, 15 de agosto de 2014

TOCS DEL PATRO SANT ROC


                                      Imatge de Sant Roc (actual)




           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.



                              
                                                          Imatge de Sant Roc (antic)




           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.







            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.




                                                                 


            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.

   
                                                     Campana Sant Roc (truja de ferro)

         El bisbat d'Orihuela va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Orihuela de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      

                            Campana Sant Roc (truja de fusta)







               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Verge de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)









                            "EL SISTEMA DE REDOLINS"


             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.










           La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:











15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció amb la seua processó (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)



                 Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona


16 d'agost “Sant Roc”



08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia
               Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa convent.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig general          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.





             També en honor al patró Sant Roc, des de fa moltíssims anys es celebren festejos populars consistents en la solta de vaquetes pel recinte establit en la ciutat.