sábado, 29 de marzo de 2014

PROCESSÓ I FOGUERES A SANT FRANCESÇ DE PAULA



















DADES CRONOLÒGIQUES:


                San Francesç de Paula (Paula, 27 de març de 1416 — Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels Mínims i sant de l'Església Catòlica. Molt jove va iniciar vida d'ermità en els afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus prodigis. Cap a 1450 ja ha format un grup de seguidors entorn d'ell. En 1470, la Congregació d'ermitans (futura Orde dels Mínims) rep de l'arquebisbe de Cosenza Pirros Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474 Sixt IV els otorga l'aprovació pontifícia. En 1483 Francesç de Paula marxa a França per orde del papa i a instàncies del rei Lluís XI. Allí desenrotlla una certa labor diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora que tracta d'obtindre d'esta l'aprovació d'una Regla per a la seua Congregació, la qual cosa no aconseguix fins a 1493. Fins a la seua mort comptarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Uns anys després de la seua defunció s'inicien processos per a la seua canonització a Calàbria, en Tours i en Amiens, en els que declaren nombrosos testimonis de la seua vida i miracles. En 1513 és beatificat i en 1519 canonitzat.


















              Esta orde va arribar a Castalla en 1586 per a ocupar l'antic convent de S. Sebastián, abandonat l'any anterior per l'orde dels pares descalços, situat en la zona denominada “els ameradors” en el que hui és “la casa de l'infant”. Després de considerar el lloc poc saludable per haver aigües estancades i trobar-se molt lluny de la població van decidir traslladar-se i construir l'actual, on van habitar fins a l'any 1836, havent d'abandonar-ho per la desamortització de Mendizábal. Estos frares es dedicaven especialment a l'ajuda de malalts i necessitats, i subsistien pel cultiu de l'hort que tenien junt amb el convent i donatius particulars, dedicant-se també a la docència, venint xiquets inclús dels pobles limítrofs i arribant algun d'ells a ser personatges il·lustres, com per exemple el cardenal Payá. També el Rvdo. Pare Francisco Serrano nascut ací a Castalla va arribar a ser provincial de l'orde dels mínims.












             Després de la desamortització de 1836, estos frares van haver d'eixir amb caràcter d'urgència, albergant-los en les cases limítrofs al convent durant uns mesos, i amb l'esperança de poder tornar a habitar-lo. Al no ser així, al final van abandonar Castalla. (tot un robatori a mà armada, ja que l'edificació d'este es va efectuar sobre un solar donat pel seu propietari D. José Amorós Amorós i tots els béns els van aconseguir els frares mínims amb el seu treball i esforç, també amb els donatius dels feligresos i veïns, especialment de Diego Badalonga qui va entregar per a la causa gran part del seu patrimoni).
























             És una autentica pena que es derrocara este convent mes de 300 anys d'antiguitat amb el seu claustre i sales, (encara que reformades per haver-se dedicat en els últims anys com a casa quarter de la guàrdia civil i oficina de correus) per a convertir-lo en una massificació de vivendes, quan s'haguera pogut restaurar i mantindre per a qualsevol utilitat pública, conservant-lo com a part del patrimoni de Castalla. (No crec que estiguem tan sobrats.) En l'actualitat, només queda l'Església del convent, a la qual se li van fer alguns arreglaments en 1939 per a utilitzar-lo com a parròquia, es va restaurar en 1979 i en el any 2010 es va decorar el retaule principal i el sòcol. Encara que esta Església està dedicada a Sant Sebastià, la presidix una imatge de San Francesç de Paula, a qui des de llavors i fins als nostres dies se li continua dedicant la festa. (Encara que en la dècada dels 70 es deixa de celebrar principalment pel problema que suposava el realitzar les fogueres sobre l'asfalt.)











           El dia que es commemora a S. Francesç de Paula és el 2 d'abril, per el que nou dies antes acomençat el seu novenari, pero la processó ací a Castalla es varia en funció a com cau la Setmana Santa i la Pasqua, procurant que tampoc coincidisca amb el mes de maig per trobar-se la patrona en la parròquia. La celebració de la processó i les fogueres en el seu honor será  este pròxim dissabte 5 d'abril, sent els tocs com és tradició de la manera següent:
DIA 1 D'ABRIL "VESPRA"

Durant el dia, tocs ordinaris.

21.02 h. Vol general convent.


DIA 2 D'ABRIL "FESTIVITAT DE SANT FRANCESÇ DE PAULA"


08.01 h.. Ángelus en les tres esglesies.
08.02 h. Volteig general convent.
13.01 h. Ángelus en les tres esglesies.
13.02 h. Volteig general convent.
19.30 h. 1º Toc a missa convent.
19.45 h. 2º Toc a missa convent.
19.46 h. Volteig general.
20.01 h. 3º Toc a missa convent.











Divendres 4 d'Abril (Vespra)

Durant el día tocs propis de divendres.
21.02 h. Volteig general  "Per supost tant aquest com el seguents son al Convent".

Disabte  5 d'Abril

09.01 h. Àngelus.

09.02 h. Volteig general.






13.01 h. Àngelus.

13.02 h. Volteig general solemne

.





18.31 h. 1r Toc a missa.

18.45 h. 2n Toc a missa

18.46 h. Volteig general.

19.01 h. 3r Toc a missa.






De 19.45 h a 21.00 h. Voltejos processionals.


A l'eixida i entrada de la imatge de San Francesç, volteig general solemne.









21.00 h. Volteig general com a senyal per a la l'encesa de les fogueres.




lunes, 17 de marzo de 2014

SANT JOSEP I LES SEUS TOCS





                            Imatge de S. Josep de la Parroquia de Castalla



                                                         
                                                                    
                                                           Capella anys 50


                     Sant Josep és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de María Santíssima, pare virginal de Jesús.




L'Arquebisbe de València veient la imatge després de guanyar l'escultor un primer premi en una exposició




                     El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621.També es celebra el día del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es conmemora com a día del pare.









                                                  Imatge de S. Josep del convent



                     La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians -en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.











                                                    Imatge de S. Josep del convent


              En la parroquia de Castalla hi ha una  capella dedicada a Sant Josep des del dia 3 de setembre de 1948, en el que D. Antonio Rodilla, per delegació del Sr. Arquebisbe D. Marcelino Olaechea, va consagrar el seu altar i va dedicar la seua capella. No hi ha constància que abans de la destrucció de 1936 haguera capella dedicada a Sant Josep en esta església (d'altra banda prou estrany) però sí que hi ha constància que hi havia a manera d'una xicoteta confraria que s'encarregava de formalitzar la festa inclosa la seua processó (Segle XVIII). No seria d'estranyar que la imatge que es processionaba  fóra la que en l'actualitat hi ha en el convent i que anteriorment pertanyia a la família Soler, el descendent  de la qual Juan Francisco Soler la va regalar a Manuel Leal, el que després d'un riguros estudi sobre la imatge la va donar a la parròquia, amb la condició que estiguera exposta al cult públic en un lloc digne. D. Salvadors Valls va creure convenient que la seua col·locació fóra en l'església del convent per no haver en esta cap imatge de Sant Josep. 





                                            Capella en la actualitat

                 Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que es celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:


Dia 18 de març Vespra


A les 13.02h. I a les 20.02 h. Volteig menor convent i parròquia.

18.30 h. 1º Toc a missa de vespra  convent.
18.45 h. 2º    "        "               "           "
18.46 h. Volteig campanes menudes  convent.
19.00 h. 3º Toc a missa de vespra convent

Dia 19 de març Sant Josep


08.00 h. Àngelus en parroquia, ermita i convent.
 
08.01 h. Volteig menor parroquia.


08.30 h. 1r Toc a missa convent
 08.45 h. 2n Toc a missa       "
08.46 h. Volteig campanes menudes.
 09.00 h. 3r Toc a missa  convent.
      
10.00 h. 1r Toc a missa convent
10.15 h. 2n Toc a missa convent.
 10.16 h. Volteig general convent.
10.30 h. 3r Toc a missa convent.
 

11.30 h. 1r Toc a missa convent.
11.45 h. 2n Toc a missa convent
11.46 h. Volteig general.
12.01 h. 3r Toc a missa convent.
 

13.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor parròquia i general convent.

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.


domingo, 9 de marzo de 2014

PINZELLADES HISTORIQUES SOBRE EL SANTISIM CRIST DEL CONSOL



              Dimarts passat 4 de març, després de concloure la Reserva del Santíssim Sagrament en finalitzar el tridu de “Les Quaranta Hores” vam procedir, segons la tradició, a col·locar en l'altar major de l'església –en aquest cas del Convent- la imatge del Santíssim Crist del Consol perquè presidisca totes les celebracions durant el temps de quaresma, i me se va ocurrir que podia resultar interessant el recopilar tota la informació referent a aquesta advocació tan volguda pels castelluts, unint-la en un únic article, i com no, en una entrada en aquest blog.






              Desconeixem l'origen de la primitiva talla d'aquesta imatge de Jesucrist clavat en la creu, elque sí hi ha constància és que es trobava situat en una capella lateral de l'actual ermita de la Preciosíssima Sang, per la qual cosa és deduïble que no seria de les dimensions de l'actual, per la reduïda grandària que aquestes capelles tenen. Aquesta imatge primitiva era propietat de la confraria de la Preciosíssima Sang, qui la va vendre, sent comprada a aquesta confraria per la família Esteve. Els noms dels components d'aquesta família que van realitzar la compra van ser: José i Onofre Esteve Cerdá; Lorenzo Esteve Pérez, Gabriel Esteve Rico i Gabriel Esteve Rodríguez d'Arnedo pel preu de 100 lliures, segons escriptura que van atorgar el dia 9 d'abril de 1589 davant el notari Gaspar Rico. Curiosament a partir d'aquest moment a la imatge va començar a cridar-se-li per tots els habitants de Castalla com el “Santíssim Crist dels Esteves”, la denominació dels quals va subsistir fins a l'any 1854 que el prelat de la diòcesi de València D. Mariano Barri i Fernández li va concedir la advocació de “Santíssim Crist del Consol”.




               La capella en la qual es va colocar la imatge no és l'actual, si no que va ser en la quarta entrant a mà dreta (que en l'actualitat està dedicada a Sant Josep). En aquesta capella també va ser pagat per la família Esteve l'altar i retaule, en el remat del qual estava gravat l'escut d'armes de la família i que consistia en dos esteves d'arada creuades. En el mateix any que se li va concedir la advocació del consol, 1854, D. Tomás Rico i Juan pertanyent a la família dels Esteve, va restaurar la capella, altar i imatge del Crist complint una promesa que havia oferit pel restabliment de la seua esposa Donya Teresa Semper Jordá, víctima d'una greu malaltia, també va pagar una corona de plata per a la imatge del Crist valorada en 150 ptes. les obres de restauració les va realitzar D. José Reig, d'Onil, per la suma de 750 ptes. Acabades les obres sol·licita D. Tomás Rico al prelat de la diòcesi que concedira que el Crist cridat dels “Esteves” es cridara de la” Salut”, per haver-li-la concedit a la seua esposa. El prelat D. Mariano Barri, va contestar a la seua petició concedint a la imatge la advocació de “Santíssim Crist del Consol” per creure que era més indicat i abarcava més que el de la Salut. Tant l'altar com la imatge van estar en aquesta ubicació fins a l'any 1936 en què va ser destruït.





             Durant aquest mateix any en què va ser destruït van empresonar a l'escultor nascut a Onil Pascual Sempere Sanchís, qui segons ell mateix em va narrar l'any 1978, va veure perillar la seua pròpia vida, realitzant la promesa que si eixia viu d'aqueix trànç regalaria a la parròquia a la qual pertanguera una imatge de “Crist crucificat”. Aquest gran mestre de l'escultura va nàixer a Onil el 6 de febrer de 1901, i es va casar amb Virginia Guill Mira en 1940 a Castalla, motiu pel qual en culminar la seua obra i realitzar la seua promesa, la imatge del Sant Crist la va regalar a la parròquia de Castalla per ser el lloc del seu domicili familiar i empadronament, morint el 17 d'abril de 1980.





                Una vegada acabada la guerra civil aquest escultor va tenir una grandíssima activitat perquè les esglésies havien quedat buides d'imatges i almenys les de major fervor popular calia reposar-les en el menor breu espai de temps possible,  al voltant de moltes de les quals estaven embolicades les festes patronals. Entre les seues motes obres que te repartides per la comunitat valenciana i inclus fora, ací a Castalla cal ressaltar la de la titular de la parròquia, l'Assumpció de la nostra Senyora, la Puríssima, la Verge del Rosari, Sant Francesc de Paula, Santa Rita, el Crist cruicificat de la ermita, l'esbós de Sant Josep i com no la del Crist al que ens referim. Aquesta talla la va concloure al principis dels anys 50, prenent com a models per a la mateixa a Baptista i Antoni Domenech “Caolla”, volent plasmar sobre la mateixa tot el dolor i sofriment que en la seua captivitat havia acumulat. Després de la seua conclusió tots van convenir, rector, escultor i autoritats en què la imatge hauria d'arreplegar la mateixa advocació que al que li precedia. Per a beneir la imatge va venir des de València el bisbe auxiliar D. Jacinto Argaya, realitzant-se en la pròpia casa de l'escultor, que està situada en el carrer Ancha i enfront del carrer Ramón i Cajal.




            Una vegada beneïda va ser traslladada en solemne processó fins a la parròquia, però com al principi no estava previst que la imatge haguera de ser processionada, no se li van realitzar andes, per la qual cosa va ser portada al coll en posició horitzontal pels llavors seminaristes de Castalla, presidint la processó l'esmentat bisbe auxiliar. Com la capella en la qual es trobava el seu antecessor ja hi havia una altra imatge, i dedicacio a Sant Josep, es va pensar  col·locar-la en la segona capella entrant per la dreta, però com en el frontal també havia situat un confessionari es va pensar  col·locar-la en el lateral esquerre, perquè en accedir a la parròquia sempre quedara visible. Es va colocar sobre una tela rotja de damasc i un remarc de fusta en forma de creu, permaneixen així fins a la restauració de 1986 en què es va creure més convenient col·locar-ho en el centre de la capella i sense l'esmentada tela ni remarc, perquè res poguera eclipsar la bellesa de la talla. Des que es va colcar i fins als nostres dies, pot dir-se que aquesta imatge gaudeix d'una profunda devoció entre els habitants de Castalla, sent diverses ja les generacions que han acudit a la seua presència en les seues oracions, exposant-li les seues peticions i sobre tot buscan consol en les seues afliccions. (Vull ressaltar que aquest gran escultor i millor persona era també un gran apassionat de les campanes, marxant fins i tot a València per a veure nostra anterior campana major en la seua refundicio, explicant-me lo gratificant que va ser per a ell, el veure-la allí i intercanviar impressions amb el propietari de la fosa Salvador Manclús)





     



                  En 1980, any en el qual va morir l'escultor, tres joves de la parròquia, Francisco Seva, Francisco José Vicent i jo mateix, conversant en una reunió informal, convenim que una imatge d'aquesta bellesa era una autèntica pena que no isquera mai en processó, per la qual cosa pensàvem que podria resultar interessant incloure-la en la processó del Sant enterrament, perque seria molt més complicat el fer un altre acte o processó nova. Seguidament vam procedir a donar el primer pas per a aconseguir la nostra finalitat i  era l'autorització per part del rector D. Toribio Sellés. Sent els tres coneixedors de la gran amistat que tenia amb ell, convenim que la persona apropiada per a exposar-ho i sol·licitar-ho era jo. Després d'exposar-li la proposta, D. Toribio m'afirme el següent: 1º Que li semblava bé la idea de traure una imatge tan bonica en processó, 2º Que no considerava apropiat que anara en la processó del Sant Enterrament, perque en ella ja ix el Crist jacent en el sepulcre, 3º Que veia complicat que açò el poguérem realitzar perquè la imatge no té andes processionals. Després d'una llarga conversa i resumint li vaig exposar que encara que ell tènia raó, vèiem més convenient el que isquera ja en una processó ben formada que el crear una altra nova i que el de les andes no era problema perquè estaven sense ús les andes que va entrar en 1939 la patrona a Castalla i que ja van ser adaptades per a enclavar a aquesta imatge del Crist en una missió parroquial, accedint seguidament el rector a donarme l'autorització.



 





            Ràpidament van ser molts els joves als quals va agradar aquesta idea, especialment al grup “Amunt” de la parròquia, en els qui amb molta il·lusió comencem tots els treballs perquè el divendres sant de 1981 isquera per primera vegada en processó. Vull ressaltar la gran acceptació que va tindre aquesta idea per tota la població de Castalla fins al punt que ràpidament es va començar a gestar la idea de formalitzar la seua confraria amb estatuts propis, la qual cosa va culminar el 3 de juliol de 1983, en el qual es va fundar l'esmentada confraria del Santíssim Crist del Consol.










           
               Entre la multitud de projectes que la nova confraria pretén realitzar hi ha un que cada vegada agafa més força, es tracta de recuperar els capuchins “capuchets” que a primers de segle XX acompanyaven aquesta processó portant estendards amb motius de la passió i mort del nostre Senyor Jesucrist, i que els nostres majors encara recordaven amb nostàlgia. En els següents anys es va complementant l'estructura de la confraria, en 1987 es confeccionen nous vestits de "verdugo" per als portadors. En 1988 es van realitzar uns preciosos vestits de xiquets penitents i sent aquests portadors dels símbols de la crucifixió realitzant-se també un nou estendard. En 1989 es complementen diversos vestits més de capuchins per a formar passadís al voltant de la imatge amb cirials.






             Durant dos dècades es va trobar aquesta confraria operativa, encara que prompte va començar el seu declivi a conseqüència que la majoria de joves portadors, quan es feien majors, s'inscrivien en la confraria per excel·lència ací a Castalla que és la de la Preciosíssima Sang, per a així poder portar en aquesta mateixa processó al Crist jacent “el Vellet de la Sang” i sobretot a la patrona “ la Verge de la Soledat”, la qual cosa va ocasionar sobretot en la segona meitat dels noranta la falta de portadors. Com la confraria de la Preciosíssima Sang es troba sobrant de quadrilles, el clavari D. Idelfonso Verdú, va pensar que igual que en aquesta processó trau les altres tres imatges, també podria fer-se càrrec d'aquesta, per a açò va citar al rector D. Antonio Pérez a una reunió en la casa dels “majordoms” on li va proposar fer-se càrrec de tot però que havia de cedir-li la propietat de la imatge, així com de les andes i tots els ensers.




            



                La primera part al rector li va semblar bé, però en la segona va afirmar aquest que seria faltar a la voluntat de l'escultor i donant de la imatge, a part de que la parròquia no pot regalar les imatges de culte públic a confraries particulars, per la qual cosa no es va arribar a cap acord. A l'any següent i amb el nou rector Manolo de Maya es reprenen les converses, però aquesta vegada sense exposar ja petició de la cessió de la imatge, arribant en aquesta ocasió a un acord. Es va redactar un document, en el qual s'exposa que la imatge i els seus preparatius corresponen a la parròquia i als membres de l'antiga confraria i que la de la Preciosíssima Sang s'encarregara de les seues processons.












             Des de l'any 1986 la imatge del Crist del Consol presideix l'altar major de la parròquia durant tot el temps de quaresma, es col·loca darrere del baldaquí i sobre un fons de tela morada, color litúrgic propi d'aquest temps, exceptuant 1986 i aquest 2014, en què per obres de la parròquia presideix l'altar major del convent. En la meua modesta opinió crec que encara queda més bonic en el Convent que en la parròquia, ja que al no estar el baldaquí, queda a una altura molt superior i com suspès en l'aire, a més pel conjunt de colors de la nova decoració efectuada sobre el retaule d'aquesta església per l'actual rector D. Salvador Valls. A conseqüència del corcó en les andes reutilitzades de la patrona el passat any 2013 pensem que seria convenient fer alguna cosa senzilla i en ferro forjat, per a així intentar evitar el perill existent. També es va pensar a col·locar-ho un poc inclinat, ja que  quan va alçat té el pes molt alt, comportant un gran problema per als portadors. Per a la realització d'aquestes andes vaig poder comptar amb la inestimable col·laboració d'Ismael Rico, ja que sense aquest no les haguera pogut concloure a temps.







           El pròxim dissabte 12 d'abril a la nit es realitzara, Déu mitjançant i si el temps no ho impedeix, un solemne Viacrucis des del convent fins a l'ermita amb aquesta imatge del Santíssim Crist del Consol, per a així poder-ho deixar allí situat per a la proxima processó del divendres sant.





sábado, 1 de marzo de 2014

Carnestoltes "LES QUARANTA HORES"


         




            Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” es celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús Sacramentat”, estant exposat durant aquests tres dies en l'altar major de la parròquia (este any, igual que fa 28 anys, en el Convent)  i permaneixent els fidels en oració al costat del Senyor. Segons compten els majors, esta festa ha estat molt arrelada en la població fins al punt de tindre la rellevància quasi de les festes majors de moros i cristians. No he trobat documentació però no seria d'estranyar que vinguera de temps del Patriarca Sant Joan de Ribera (S.XVI).

           Va ser l'any 1508 quan es va fundar a València la inicial Confraria del Santíssim Sagrament, i noranta-tres anys després, en 1601, es van iniciar com a tals «Quaranta Hores» en l'església de la Companyia, cerimònia a la qual va assistir l'Arquebisbe i Virrey —avui, ja Sant— Juan de Ribera
Noranta-sis anys més tard, ja en 1697, es va establir la devoció com a tal, amb arrencada en la Catedral i successius recorreguts per les diferents parròquies de la ciutat. Aqueix mateix any, quan era arquebisbe de València Tomás de Rocaberti, el Papa Inocencio XII va aprovar una butlla que reconeixia aquesta devoció, pionera a València.
Ja en el segle XIX, es va fundar la Congregació de la Guàrdia i i Oració al Santíssim Sagrament de les Quaranta Hores, que va tenir la seua seu en 1847 en l'església de Santa Catalina. I les creacions entorn d'aquesta devoció van ser en augment, de manera que en aquesta ciutat es van fundar les congregacions per a senyores i, nou anys després, per a cavallers. I fa quinze anys, en 1997, es va celebrar el cent cinquanta aniversari de la creació de l'al·ludida creació de la Real Congregació de la Guàrdia i Oració al Santíssim Sagrament de les Quaranta Hores.
Aquesta congregació ha editat molt recentment una breu història, on es dóna a conèixer als fidels que tal devoció venia de temps molt anteriors. Recorden que, entre els fons de l'Arxiu del Regne de València, «quan es tracta en 1346 la distribució aranzelària dels oficis de les pròpies capellanías del Palau Real, en temps del rei Pedro IV. Recorda aquest historial la quantitat ingent de fidels que acudien a aquestes cerimònies; i assenyalen les cròniques com els fidels pujaven per l'escala de la dreta i descendien per la de l'esquerra, per a evitar aglomeracions, i les enormes engalanuras que hi havia en el Palau Real, que malgrat no ser els temps actuals, atreia centenars de cotxes —de cavalls, clar— que arribaven a col·lapsar el pont del Real.
En fi: que aquesta devoció, que els actuals hem vist des de xiquets en les nostres parròquies i en els nostres carrers, no acaba de ser inventada; té més de sis segles, i les turbulències socials no han aconseguit acabar amb aquesta tradició.
 



             Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona  en oració davant de “Jesús Sacramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.








              Cal ressaltar que durant estos tres dies a la vesprada, abans de la missa o reserva del Santíssim, la coral de la parròquia amb gran solemnitat canta “els trisagis al Santíssim” i algunes altres peces musicals referents a l'Eucaristia.



             Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim, però enguany com he comentat, pel motiu de les obres que s'estan executant en la parròquia, l'Exposició i tots els actes de culte seran en el convent i per açò seran les campanes dels dos campanars les que ho anuncien.











Dissabte 1 de març “Vespra”

Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes) Parroquia i vol general convent.




Diumenge 2 de març "Primer día" 
                
Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
A l'alba, volteig menor. (4 campanes) parroquia.
Moment de l'exposició volteig general convent.
A migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes) parroquia i convent.




Dilluns i dimarts, 3 i 4 de març "Segon i tercer día"

A l'alba, volteig menor. (4 campanes) parroquia.
A l'exposició, volteig general convent.
A migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes) parroquia i convent.