VOLTEIG MANUAL DE CAMPANES DEL 2 DE SETEMBRE

            El dia 2 de setembre és el dia que es commemora ací a Castalla a la nostra Patrona la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, per açò en aquest dia és processionada la seua imatge en la singular processó de el “Passeig”. De les sis processons que té durant l'any, aquesta pot considerar-se la processó per excel·lència, per ser l'única que és passejada per la població com a Patrona, cantant-li els gojos en les diferents parades que es realitzen. Cert és també, que no és de les més multitudinàries quan assistència o de les més devocionals, portant-se la palma en aquest aspecte la del Diumenge de Pasqua de Resurrecció, “Processó del Encontre”.

             Per aquest motiu el 2 de setembre, ací a Castalla ha sigut reconegut sempre aquest dia com el “DIA DEL PASSEIG” fent referència com he esmentat a aquesta processó, encara que des de fa un parell de dècades s'està substituint aquesta nomenclatura per “primer dia de trons”, pels alardos i guerrilles que es realitzen aquest dia pel dispar de arcabucería, no sent açò ni tan sols cert, perque precisament el dia 1 és baixada des de l'ermita acompanyada pel dispar de salves de arcabucería. (Al meu entendre és una pena que deixem perdre nostra tradicional i singular nomenclatura dels dies de festes, per a copiar la d'altres pobles propers)

          Després d'ajuntar-nos tots els que realitzem el passat any 2012 els voltejos de campanes manuals, convenim que seria interessant començar com a tradició en aquest 2 de setembre, per ser el dia de la patrona, realitzar el volteig general de migdia manualment, com abans de ser les campanes electrificades.

             Quan pugem per a tal fi, nomes arribar, ens portem el primer esglai, al comprovar que el batall de la campana major estava de costat,  per haver-se-li partit un lateral de l'ansa d'amarre. Pensem al principi realitzar-ho sense ella i vam procedir seguidament al toc del ángelus que va ser resat pel seminarista Rubén Lillo per a acompanyar el toc de campanes.

          Seguidament comencem els voltejos amb les campanes “dejuni “ i “mitjana”, realitzant diferents alternançes entre elles, per a seguidament unir-se la campana “segon”, la que després de cinc o sis voltes ens va donar el segon esglai, perque a aquesta se li va partir l'ansa d'amarre del batall completa, quedant-se penjat únicament pel cable de seguretat, per la qual cosa seguidament vam haver de parar el volteig. 

             En el mateix campanar, abans de baixar, vam tindre una deliberació per a veure què solució li podríem donar, ja que ens trobàvem immersos en plenes festes patronals, sent aqueixa mateixa vesprada la processó de el “Passeig”. La meua proposta va ser substituir els batalls trencats pels antics de “Portilla” i transcorregudes les festes procedir a la seua reparació. A la majoria dels presents no va agradar aquesta idea, afirmant que les campanes traurien menor sonoritat per ser batalls més reduïts i de molt menor pes i que aqueixa vesprada per a la processó seria d'una gran pobresa sonora que les campanes no estigueren rendint en tota la seua esplendor (justament les dos majors).

           Alguns dels presents va afirmar que el nostre regal a la Patrona en aquest dia, “el seu Dia”, seria ajuntar-nos després de dinat i procedir al seu desmunte, reparació i tenir-los col·locats novament per a l'inici de la processó, i així ho vam fer, havent-hi alguns dels col·laboradors que va estar durant tot el temps vestit amb el vestit de fester, sent pa mi un cas excepcional perque mai havia tingut en el taller ajudants amb aquesta indumentària.

             Després de tenir els batalls ja soldats, ens esperem una mica perquè les soldadures refredaren, i procedir per a donar-los una mà de pintura i així evitar la seua corrosió. Sobre les 8 de la vesprada, ja teníem els batalls com a nous i col·locats a l'interior de les campanes, realitzant-se a partir d'aquest moment tots els voltejos amb total normalitat. 

,