lunes, 18 de junio de 2012

RESTAURACIÓ DE LES PORTES DEL CONVENT

     











               Vaig en esta entrada a narrar la restauració que recentment hem dut a terme sobre les portes del convent, a causa del deteriorament patit al pas dels anys i a l'elevació que en els últims temps ha patit el parc o glorieta com ací es denomina, motivant per això que el convent quede uns 40 cm. més fondo que la part exterior, amb la consegüent humitat que això comporta. Per a posar-nos un poc en situació donaré unes breus dades històriques, encara que ja vaig narrar algo d'açò en l'entrada “HISTÒRIA DE LES CAMPANES DEL CONVENT”.






              El dia 19 de novembre de 1758 a les 4 de la vesprada va tindre lloc la processó del Santíssim Sagrament del convent vell (situat en “els ameraors”) al nou i actual, fent la seua entrada en la població pel carrer Portal d'Onil, carrer Major etc., disparant-se mosquets i arcabussos fins a la seua entrada en el convent, on es va cantar un solemne Te Deum i es va celebrar la primera Missa, quedant-se el Santíssim en una capella provisional perquè l'església del convent no estava acabada.








                 En un principi estava previst que l'església fóra mes gran, crec que fins a alinear amb el convent, o siga, fins al mateix carrer, però veient els escassos fons que disposaven, van decidir reduir-li la grandària, i de no ser pel veí de Castalla Diego Bardalonga que va donar en almoines 18.000 lliures per a esta construcció i va costejar l'altar major, no s'haguera pogut acabar, cosa que va succeir en 1810.











               Entre els anys 1789-1794 el rector de Castalla D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, va regalar estes portes que hui ens ocupen a la comunitat dels Mínims, mostra de la bona i fraterna relació existent entre la parròquia i esta comunitat.












             A estes portes ja se'ls va fer una reparació en la seua part inferior, podent-se observar en els gravats que la xapa de zinc té col·locada com a protecció de la fusta i que de sobte desapareixen i queda llisa, no havent-se guardat documentació sobre això.(La imatge que hi ha en la porta de l'esquerra és la de Sant Sebastia, titular del convent i la de la dreta sant Francesc de Paula, fundador de l'orde dels Mínims)







            Des de fa uns mesos l'actual rector D. Salvadors Valls es trobava preocupat per observar l'ascendent deteriorament que les portes patien amb el consegüent perill que això comporta, per això va gestionar i tramitar la restauració d'estes portes, intentant buscar  inclús algun  suport econòmic.









            El dimecres 30 de maig a les 8 del matí ens presentem en el convent amb el camió-ploma el meu company Ismael “El Bicho” i jo esperant-nos allí Víctor “el sagristà del convent”, son pare “obrer” i Enrique “fuster” per a procedir al seu desmunte i restauració.










             Una vegada desmuntades les portem a la fusteria d'Enrique perquè li sanejara tot el deteriorament que la fusta tènia (una d'elles es trobava en pèssim estat perquè l'eix que servia com a suport per a la porta en el sòl havia desaparegut a causa de la podridura i descomposició de la fusta, arribant a quedar pràcticament en l'aire amb el consegüent perill de caiguda) per la seua banda el pare de Víctor va aprofitar per a rejuntar els carreus que des de la caiguda del campanar i part del convent havien quedat amb les juntes molt obertes.











           Durant el següent dia 31 de maig, Enrique es va dedicar a sanejar tota la fusta deteriorada i unir les parts obertes. El divendres 1 de juny a les 8 del matí em vaig presentar en la fusteria d'Enrique per a reforçar les portes interiorment amb unes esquadres de ferro i li caragolem en la part inferior unes gronses de rodament coaxial per a les que l'obrer ja els havia col·locat una placa de ferro amb les seues respectives garres en el sòl.









              A les 10.30 h. del matí ja teníem les portes acabades i llistes per a la seua col·locació, això sí a falta de les xapes de zinc per a la part exterior-inferior que no van arribar a temps i que pròximament col·locarem. A continuació ens dirigim al convent, sent el gruista  el meu company Antonio Durá i sobre les 12.30 h. ja les teníem novament col·locades en el seu lloc, a falta d'un xicotet detall de soldadura en la falleba que li vaig concloure el dimarts 5 de juny.


















             Eixe dimarts 5 mentres estava concloent els xicotets detalls que li faltaven, estaven alguns xiquets com sol ser habitual, utilitzant esta porta com a porteria de futbol  i he de dir que vaig quedar impressionat de la vibració que produïa en la porta els tremendes balonades que rebia, volent des d'ací i a títol personal,  fer un crida a les persones que tingen autoritat per a què se'ls instal·le als xiquets unes porteries on puguen continuar jugant al futbol sense causar deteriorament al patrimoni, ja que unes portes d'uns 230-240 anys d'antiguitat (probablement unes de les més antigues de Castalla) deurien ser un bé a protegir per a preservar-les en el temps en bon estat.













             També a l'anar-nos vam poder veure com s'utilitza la portalada de pedra antiga d'accés al convent de Mínims de 1770 per a la mateixa finalitat, desapareixent en estos últims anys,  per això ràpidament, els gravats existents en la pedra, i quina serà la força dels balonades que fins els barrots de la porta de ferro massís de 16 mm.  (com qualsevol pot observar), arriben inclús a caure.  Al meu pareixer en qualsevol altra població esta portalada s'haguera instal·lat en algun lloc preferent com un monument que propiament és, mentres que a Castalla és utilitzada com a porteria de futbol…..












.


2 comentarios:

  1. Hola Carles, l´altra entrada que hi ha al lateral del convent está també per restaurar? Quin és el motiu per què no s´utilitza mai aquesta entrada? Gràcies.

    ResponderEliminar
  2. Hola, la porta lateral o falsa com es sol denominar vulgarment crec que seria germana de l'anterior encara que estava moltíssim més deteriorada, fins al punt d'estar calçada interiorment per a evitar la seua caiguda. Veient la impossibilitat de la seua restauració per el gran deterorament en el 2002 es va optar per fer-la nova. Esta porta interiorment té una rampa per a minusvàlids i uns quants escalons molt baixos amb barana per a persones majors. Esta porta sí que es sol utilitzar en l'actualitat encara que s'evita quede oberta per no disposar de cancell o contaporta, ja que això implica que en l'hivern haja corrents d'aire i entre el fred al convent. En l'estiu encara que s'obri moltíssim més també cal tancar-la de vegades perquè els crits dels xiquets jugant en la glorieta ressona dins del convent. Salutacions.

    ResponderEliminar