sábado, 25 de febrero de 2012

REFORMES EN EL CAMPANAR DEL CONVENT







             L'actuació que estem acometent en este campanar del convent era una necessitat des que es va reconstruir en 1989, i el detonant per a per fi decidir-nos a executar-les ha sigut precisament la reparació efectuada recentment en la campana Sagrat Cor de Jesús” o gran del convent, estant açò desglossat en l'entrada editada el 2 de gener d'este 2012.









               Tots els que allí ens concentrem per al desmunte i posterior muntatge del jou i del motor reparat, que vam ser Víctor, Fran, Rubén, D. Salvador i jo, veient la gran dificultat que vam tindre per a l'accés a esta campana, ja que davant d'ella queda el forat de pujada de l'escala amb la seua barana d'uns 240 x 80 cm. vam tornar a considerar la idea que portàvem en ment, pràcticament des d'eixe 1989 a retirar la barana i fabricar-li unes portes-trampilla de manera que el campanar quedara completament tancat i podent així accedir amb normalitat a totes les campanes. (Com en la immensa majoria de campanars)








              El rector D. Salvadors Valls va afirmar que hauríem d'escometre esta actuació ja sense demora, per dos motius fonamentals, primer el perill que comporta el treballar amb esta campana, per quedar eixe perillosíssim buit davant d'ella i el segon és evitar la gran acumulació de brutícia que acumula constantment en l'interior del campanar per quedar obert per la part superior.





            Els primers dies de gener ens vam tornar a reunir en el campanar per a estudiar i concretar exactament la intervenció que procedia realitzar, per això vam veure que el primer pas que calia donar era la retirada de les mangueres que provisionalment portaven el corrent a les campanes des de l'electrificació de 1991, (després de 21 anys, per fi conclouríem esta instal·lació)






                        
                             





            El dijous 26 de gener, a les 7 de la vesprada, ens ajuntem novament Víctor, Fran i jo per a taladrar el planxe de formigó i els replanells de l'escala per a grapar el tub-macarró per on cablejar en recte ja les diferents línies per a les  maniobres de les campanes.








            L'endemà, divendres 27, Víctor va retirar la barana que entorpia la col·locació de les portes-trampilla i posteriorment vam procedir al seu muntatge.  Ha quedat molt funcional i pràctic, ja que a més que com he comentat es té una fàcil accessibilitat a totes les campanes (sense perill de caigudes) i s'evita la gran brutícia que s'acumula constantment en l'escala, vam poder comprovar també que al tancar hermèticament no hi havia els grans corrents d'aire com anteriorment per l'escala i cor.







            Una altra actuació que també estem duent a terme és la col·locació d'una xicoteta porta per a aprofitar el buit inacabat que va quedar després de la reconstrucció del campanar que dóna contra les vivendes limítrofs, per a aprofitar-ho com un xicotet armari on guardar els utensilis bàsics per al manteniment de les campanes. (Este buit era l'accés per als obrers des de les vivendes al campanar i que van rematar en obra només des de l'exterior deixant-ho inacabat interiorment).





            Després de comprovar els pràctics resultats d'estes simples operacions, alguns han proposat que hauríem de plantejar-nos  realitzar-ho  en el campanar de l'església parroquial, després de l'enorme perill generat per als campaners i visitants en esta última intervenció per a la seua restauració.










domingo, 12 de febrero de 2012

LES "QUARANTA HORES"

            





  
            Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” es celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús Sacramentat”. Segons compten els majors, esta festa ha estat molt arrelada en la població fins al punt de tindre la rellevància quasi de les festes majors de moros i cristians. No he trobat documentació però no seria d'estranyar que vinguera de temps del Patriarca Sant Joan de Ribera (S.XVI).






             Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona  en oració davant de “Jesús Sacramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.






              Cal ressaltar que durant estos tres dies a la vesprada, abans de la missa o reserva del Santíssim, la coral de la parròquia amb gran solemnitat canta “els trisagis al Santíssim” i algunes altres peces musicals referents a l'Eucaristia.






             Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim, exceptuant el passat 2011 que per obres en el campanar d'esta van ser les del convent i l'ermita les que ho van anunciar, sent enguany els tocs els següents:






Dissabte 18 de febrer “Vespra”


Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)





Diumenge 19 de febrer "Primer día"                
Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
A l'alba i 2n toc per al trisagi, volteig menor.
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)




 
Dilluns i dimarts, 20 i 21 de febrer "Segon i tercer día"

A l'alba i 2n toc per al trisagi, volteig menor.
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)













.

sábado, 4 de febrero de 2012

AVARIA EN “SANT ROC”






                

               Una de les utilitats d'este blog és deixar constància per al futur de les diferents anomalies, avaries  o incidències que les campanes i els seus mecanismes van tenint amb el pas dels anys, vaig ara a narrar el problema que va sorgir amb la campana segona de la parròquia “Sant Roc” -amb algo de retard per falta de temps-, perquè este va succeir en la vespra de la Inmaculada del 2011.





             En este dia els dos voltejos de vespra es van desenrotllar amb normalitat, però al finalitzar el de les 20.01 h. algo va succeir amb este motor disparant l'automàtic general de les campanes, l'endemà 8 de desembre vaig pujar per a revisar i intentar esbrinar de que podria tractar-se l'avaria, comprovant que estava tot correctament excepte la placa electrònica que hi ha junt  el motor que a pesar de tindre entrada de tensió no donava eixida a éste.





            Per a posar-nos en situació abans de res vull breument explicar com és el funcionament d'estos motors denominats “d'impulsos”  que es van instal·lar en la restauració duta a terme en el 2002 (si és possible enguany faré una entrada per a comptar els detalls d'eixa restauració) substituint als convencionals trifàsics, existents des de l'electrificació de 1964.





             Estos nous motors, en la part posterior d'ells, on generalment porten l'hèlice per a la seua refrigeració, en compte d'esta porten una placa electrònica en què entre altres molts components porta un variador de freqüència per a poder ajustar la velocitat que es desitja i un encoder  (o conta voltes) per a poder saber ésta en cada moment en què posició té la campana.





             Açò és així perquè la rotació del motor no és constant sinó que simula el que realment faria un campaner portant la campana a mà i donant les diferents estirades amb la corda, invertint el sentit de gir cada període de temps i frenada final perquè no quede lliure en la parada (tot això ajustable i programable) com més es percep és en l'arrancada per al volteig, podent comprovar la diferència entre les campanes de la parròquia i les del convent i l'ermita.





            Estes plaques electròniques en compte de tindre fusibles per a la seua protecció, tenen unes peces semblants a resistències que uns denominen “varistors” i altres “termostors” sent estes les que es van fondre en la campana segona en eixe dia 7 de desembre.





              El dissabte 10 de desembre vaig desmuntar la placa electrònica i me'n vaig anar a la botiga del meu cunyat “Electrodomestics Miguel Ángel” a Onil, per a veure si ell podia aconseguir-me les peces danyades perquè el dia de Nadal estiguera esta campana en perfecte estat. El dissabte 17 reparem la placa, seguidament la vaig muntar en el seu lloc realitzant-li a continuació un llarg volteig (això sí amb el batall lligat perquè no sonara) comprovant que va realitzar l'arrancada, volteig, inversions i frenada amb total normalitat, quedant en perfecte estat per al següent Nadal.










.