sábado, 29 de diciembre de 2012

CAP D'ANY I ELS SEUS TOCS











                         Dia 1 de gener: Solemnitat de Santa María, Mare de Déu

              La Solemnitat de Santa María Mare de Déu és la primer Festa Mariana que va aparèixer en l'Església Occidental, la seua celebració es va començar a donar a Roma cap al segle VI, probablement juntament amb la dedicació –el 1º de gener– del temple “Santa María Antiga” en el Fòrum Romano, una de les primeres esglésies marianes de Roma.








                            L'antiguetat de la celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims subterranis que estan cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions.






                                Més avant, el ritu romà celebrava el 1º de gener l'octava de Nadal, commemorant la circumcisió del Xiquet Jesús. Després de desaparèixer l'antiga festa mariana, en 1931, el Papa Pío XI, en ocasió del XV centenari del concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l'11 d'octubre, en record d'aquest Concili, en el qual es va proclamar solemnement a Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en l'última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II– es va traslladar la festa a l'1 de gener, amb la màxima categoria litúrgica, de solemnitat, i amb títol de Santa María, Mare de Déu.




      

                                 D'aquesta manera, aquesta Festa Mariana troba un marc litúrgic més adequat en el temps del Nadal del Senyor; i al mateix temps, tots els catòlics comencem l'any demanant la protecció de la Santíssima Mare de Déu, i com no podia ser d'una altra manera, més concretament ací a Castalla seguim respectant i mantenint aquesta tradició de, o bé en família o individualment, pujar fins a la seua ermita per a saludar-la i implorar la seua protecció en aquest primer dia de l'any, per açò és un dels pocs dies l'any en què l'ermita està oberta pràcticament tot el matí i celebrant-se també en ella l'Eucaristia a les sis de la vesprada, sent els tocs propis per a aquesta solemnitat els següents:









DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               

18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h.        "     : 2n Toc a missa.
18.46 h.        "     : Volteig  general.
19.01 h.        "     : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h.       "               "             "     : Volteig general.
              








                          Durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és exesivament accelerat per als raïms.








                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU



09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'àngelus.
09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “         2n Toc a missa.
10.16 h.        “               Volteig general.
10.31 h,        “         3r Toc a missa.


              Com he comentat abans, des d'aquesta hora i fins als 2 de la vesprada aproximadament, l'ermita permaneix oberta, per açò la seua campana realitza nombrosos voltejos, primerament com a salutacions a la Mare i Patrona, i també com no, com a recordatori a tots els “CASTELLUTS” que aquest dia està especialment dedicat a Ella.



11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “       2n Toc a missa.
11.46 h.           “             Volteig general.
12.01 h.           “       3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               

17.31 h. Ermita : 1r Toc a missa.
17.45 h.     "      : 2n Toc a missa.
17.46 h.     "      :       Volteig.
18.01 h.     "      : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.





                 Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció la Patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc en un manto de seda valenciana que els castelluts denominem de les sireretes.








                 I per a finalitzar vull aprofitar aquesta entrada i desitjar a tots un molt feliç any nou 2013, on els nostres millors somnis i desitjos es facen realitat, gaudint entre moltes altres coses del dols so de les nostres campanes que diàriament ens acompanyen.













.

viernes, 21 de diciembre de 2012

"NADAL" i els seus tocs

             






                         


                 El Nadal (llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist en Belén, es celebra el 25 de desembre en l'Església Catòlica, en l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i en l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII.

               Els angloparlants utilitzen el terme Christmas, el significat del qual és “missa (mass) de Crist”. En algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa es denomina Weihnachten, que significa “nit de benedicció”. Les festes del Nadal es proposen, com el seu nom indica, celebrar la Nativitat (és a dir, el naixement) de Jesús de Natzaret.













                El dia de Nadal és el 25 de desembre, quan es commemora el Naixement de Jesucrist en Belén segons els evangelis de Sant Mateu i Sant Lucas, pero com els evangelis no esmenten dates, no és segur que Jesús nasquera aqueix dia. De fet, el dia de Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacianzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat. Alguns historiadors discrepen sobre la data exacta sense posar-se d'acord entre ells, afirmant alguns que també podria ser a la primavera i uns altres que a la tardor, careixent açò d'importància per a tota la cristiandat per ser irrellevant, ja que al ordenar el calendari cristià en una data s'hauria de celebrar.


                És costum que es celebren diverses misses en Nadal, amb diferent contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit bona) encara que siga diumenge, es celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que es celebra precisament a l'alba del 25 de desembre, la “Missa del Dia”, en la qual és costum que després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món).






                 Ací a Castalla la festa del Nadal ha sigut una de les més celebrades de l'any fins al punt que fins a fa dos o tres dècades es celebrava com tridu, o siga, tres dies de festa, 25, 26 i 27 de desembre, tal com també eren els tres dies de les Quaranta Hores, Pasqua de Resurrecció i festes Patronals de moros i cristians. Avui en dia i per motius de la famosa globalització moltes d'aquestes tradicions i singularitats pròpies del poble tendeixen a anar desapareixent, prevaleixent sobre elles els interessos econòmics. En l'actualitat el dia 26 moltes famílies de Castalla encara ho segueixen celebrant com a festivitat i per açò les campanes fidels a la tradició ho segueixen celebrant i anunciant, per tant els tocs per a aquests dies seran els següents:


 DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL

08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.


18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
18.46 h. Convent: Volteig  general.
19.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

23.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa del gall.
23.45 h.         “        2n Toc a missa del gall.
23.46 h.         “             Volteig general.
00.00 h.         “       3r Toc a missa del gall.







              En aquell Xiquet embolicat en bolquers i ficat al llit en el pesebre, és Déu que ve a visitar-nos per a guiar els nostres passos pel camí de la pau. "El Nadal, misteri d'alegria. Alegria, fins i tot estant lluny de casa, la pobresa del pesebre, la indiferència del poble, l'hostilitat del poder. Misteri d'alegria malgrat tot. D'aquest mateix goig participa l'Església, inundada avui per la llum del Fill de Déu: les tenebres mai podran apagar-la." (Beat Joan Pau II).








 DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL


08.01 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig.

09.01 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
                Convent: Toc d'àngelus.
09.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.











DIA 26 DE DESEMBRE, 2n DIA DE NADAL


13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig menor.


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig menor.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.


13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.















   Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.


   Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.


   Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos

principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.


   Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.


   Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.


   Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás. 



                Madre Teresa de Calcuta















                   El passat 20 d'aquest mes vaig rebre un e-mail dels companys campaners de l'església de Santa Mónica de València, en la qual el seu Arquebisbe els anima i convida a reunir-se amb ell, i encara que sent d'una altra diòcesi diferent a la nostra, he considerat convenient publicar-la en aquest blog.





                                     "Valencia, 17 de diciembre de 2012"
“Hoy es necesario un compromiso eclesial más convencido en favor de una nueva evangelización para redescubrir la alegría de creer y volver a encontrar el entusiasmo de comunicar la fe.”
Benedicto XVI, Porta Fidei nº7

Me llena de alegría saber que sois muchas, cada vez más, las agrupaciones de campaneros que a lo largo de nuestra diócesis trabajáis por recuperar el entrañable sonido tradicional de las campanas que sólo vuestras manos y vuestro cariño les pueden dar.

Las campanas y sus toques son tantos y tan diversos como pueblos existen, pero todos igual de importantes y, no lo dudéis, son una manera de hacer presente a Dios en este mundo que quiere vivir apartado de Él.

Nos encontramos en un año especial, en un año de gracia para la Iglesia universal. En este Año de la Fe, convocado por el Santo Padre Benedicto XVI, se nos llama a profundizar en el conocimiento de Dios para poder dar a conocer esta Fe que hemos recibido. Vosotros, cada “colla” como pequeña comunidad cristiana a lo alto del campanario, mediante el importante trabajo que hacéis, sois agentes activos de la nueva evangelización.

El primer ciclo del Itinerario Diocesano de Renovación que vivimos en nuestra diócesis tenia como lema “Ojala escuchéis hoy su voz”. Vosotros con el tañer de las campanas, hacéis que esta voz resuene por nuestras calles y pueblos marcando el día a día de la Iglesia.

Lleno de gozo por la noticia del reciente nacimiento del Gremi de Campaners Valencians, os invito a aprovechar esta oportunidad para establecer entre vosotros vínculos de comunión sincera para que, uniendo vuestras fuerzas, podáis alcanzar los objetivos propuestos en comunión con la Iglesia. Por eso me gustaría que nos encontráramos una vez más, como ya es tradición, en estas fechas en las que celebramos la venida del Señor.

Cada día honráis a la Virgen María con el toque del Ángelus. Ella que discretamente estuvo siempre junto al Señor, al igual que vosotros realizáis vuestra gran labor muchas veces desde el silencio y la intimidad, os acompañe en vuestro camino. Muchas gracias por vuestro trabajo.


Nos vemos el próximo 27 de diciembre a las 19:30h. en el Arzobispado.


Con gran afecto y mi bendición


  CARLOS OSORO SIERRA, - Arzobispo de València (17-12-2012)"









                         




            Aprofite aquesta entrada en el blog per a desitjar a tots un molt feliç Nadal, i que el Xiquet que naix en Belén ens colme a tots de gràcies i benediccions.












jueves, 6 de diciembre de 2012

Dia de la Inmaculada


            







            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.





              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.






              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII. 








             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.




                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.


18'30 h. Convent: 1r Toc de missa de vespra.
18'45 h.        “        2n Toc de missa de vespra amb volteig general.
19'00 h.         “        3r Toc de missa de vespra.


20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.







Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.

08'00 h. Ermita: Toc d'àngelus amb volteig.
08'31 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
             Convent: Toc d'àngelus simple.

08'32h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig simple. (2 campanes).



08'33 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
08'45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
09'01 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.




10'01 h. Parròquia: 1rToque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                              Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.







         (Per a esta celebració, la Patrona de Castalla inclús sent Soledat, també es guarnix per a l'ocasió vestint-se de blau, en un manto de seda valenciana amb brodats en plata que deu de datar del segle XVIII, sent este el color litúrgic propi de la immaculada Concepció.)








viernes, 23 de noviembre de 2012

10 ANIVERSARI DE LA RESTAURACIÓ DE LES CAMPANES

























                  En enguany que es compleix el 10 aniversari de la restauració de les campanes tenia previst fer una entrada per a explicar al detall com i perquè es va realitzar, la veritat és que van passant els mesos i se m'acumulen les idees per a efectuar les entrades, faltant-me temps per a realitzar-les i quasi acaba l'any sense aconseguir-ho, però bé, ara que dispose una mica de temps vaig a intentar-ho.





















En el mes d'abril del 2001 pren possessió de la parròquia el nou rector D. Juan Carlos Ferri Albert, persona en la qual ja tenia amistat des de la joventut en temps de seminari. Aquest sacerdot és un gran emprenedor, treballador incansable i gran apasionat de les campanes, i encara que ho semble, no ho dic solament per l'amistat que ens uneix sinó que als fets em remet, no ho vaig a fer, però si desglossara totes les seues activitats que va realitzar en els seus cinc anys d'estancia a Castalla faltaria espai en el blog.





















En els primers mesos de la seua arribada a Castalla ja ens va indicar a Fran i a mi que hauríem de buscar alguna solució per a la campana “mitjana” que des de 1989 es trobava trencada dins de la casa abadia, per dos motius fonamentals; el primer és que era una pena que una peça tan antiga estiguera en aqueixa lamentable situació, ja que de no tenir solució s'hauria de col·locar en un lloc preferent, i el segon era que veia que la casa abadia deshabitada des de 1985 en alguns llocs amenaçava ruïna, per la qual cosa seria convenient realitzar obra en ella i la campana es deuria canviar d'ubicació.




























            En el mes de setembre d'aqueix mateix any, el meu amic Fran que llavors treballava buscant fuges d'aigua en els pobles voltants per a l'empresa en què treballa, es trobava realitzant aquesta tasca en la població d'Agost, curiosament va mantenir una conversa amb una senyora, el fill de la qual havia dut a terme un estudi sobre les campanes per a la universitat. Després de contactar els dos, li va informar Fran que volíem tamptejar de si cabria alguna possibilitat de soldadura per a la campana “mitjana”, (teniem constància que a Onil s'havia aconseguit soldar una amb exit recentment, però molts dubtes que en aquesta es poguera realitzar per l'actuació que ja realitzem sobre ella en la primera soldadura efectuada per nosaltres i que narre en una entrada anterior) al que aquest li va respondre que era possible que sí, però que li donaria el telèfon de Francesc Llop (president dels campaners de la Catedral de València) que li informaria més exactament.





























Després de mantenir una llarga conversa i exposar-li el tema, este li afirma que si que podria tindre soldadura, però que era convenient esperar-se al mes de febrer o març del següent any per a intentar aconseguir una subvenció, ja que segons aquest, per l'antiguitat de la campana li correspondria, també li va donar un llistat d'empreses que podien efectuar aquesta tasca, indicanli que era condició indispensable substituir-li el jou metàl·lic per un de fusta, per ser en certa manera aquest corresponsable del trencament.







                                      









                                       









Després d'ajuntar-nos el capellà D. Juan Carlos, Fran i jo per a comentar tot açò i optar per què hauríem de fer, pensem que el primer pas a seguir seria dirigir-nos a algunes poblacions  per a observar i comprovar els treballs realitzats pel llistat de les empreses oferides per Francesc Llop, i seguidament demanar pressupostos a algunes d'elles.









             Com vam veure que l'assumpte tenia bastant envergadura, pensem que no hauríem d'actuar soles, i que seria molt convenient convocar a l'antiga junta de les campanes, atorgant-li veu i vot, i tots junts deliberar que procedia realitzar. Els membres d'aquesta junta érem les persones següents: el rector D. Juan Carlos Ferri, Emilio Bernabéu Leal, Francisco Antón Esteve, Idelfonso Verdú Leal, Antonio Berbegal Vidal, Rubén Palacios Cifuentes, Francisco José Rico Marco i Juan Carlos Candela.




Església de la Asumpció




Ens reunim l'11 d'abril de 2002, ja amb alguns pressupostos en la mà i amb diversos treballs vistos. (Un d'ells va ser el campanar de Biar, estant llavors al capdavant d'eixa parròquia el nostre actual rector D. Salvador, qui molt amablement ens ho va mostrar). Hi havia diverses opcions sobre el que podríem realitzar: 

 1ª Soldar la campana mitjana, substituint-li el jou de fusta (exigia Diputació per a concedir la subvenció) i deixar les altres quatre tal com estaven.
2ª Realitzar aquesta primera opció i a més cada any restaurar una de les campanes restants, substituint-los el jou i mecanismes.
3ª Realitzar la restauració de les cinc campanes al mateix temps.

4ª Incloure la campana de l'ermita en aquesta restauració.







Després de temptejats els pressupostos, ens inclinem per la tercera de les opcions, ja que en les despeses de grua hi havia un minvament gran en el preu, perquè en un sol viatge baixava totes les campanes i en un altre les pujava, mentre que en l'opció segon, aquesta despesa de grua es realitzava per a cada campana. També desestimem la quarta perque només podia haver-hi subvenció per a una campana, perdent-se per aquest motiu la de l'ermita que també li corresponia per la seua antiguitat, optant per deixar-la per a una altra ocasió, una vegada es tingueren les despeses d'aquestes ja sufragats.










               Una altra qüestió sobre la qual calia decidir era per una de les dos opcions que es presentaven a l'hora de soldar la campana mitjana:

1ª Simplement soldar-la (en aquest apartat se'ns exigia donar-li 1/4 de volta a la campana perquè el batall colpejara sobre zona no deteriorada, implicant açò modificar-li el ansa batallera i que tant la creu com la inscripció quedaren als laterals)

2ª Soldar i replenar les parts desgastades pel batall (amb aquesta opció la campana s'instal·laria amb la seua forma tradicional, sense tenir per açò que modificarla gens i a més garantint l'empresa soldadora alemanya "Hans Lachenmeyer" la campana com si s'estrenara nova, açò és per 20 anys).

      Per unanimitat decidim inclinar-nos per la segona, per considerar que valia la pena la integra recuperació d'aquesta enyorada campana, a pesar que el pressupost es duplicava, ja que la primera opció tenia un cost de 3.360 € i la segona de 6.120 €.


















Al final ens inclinem que fóra l'empresa Tècnica i Artesania 2001 de Massanasa, (llavors situada a Catarroja) i el 15 de maig d'aqueix 2002 tanquem el contracte amb un pressupost de 49.000€. Dies després es presenten els operaris de Tècnica i Artesania per a anar desmuntant tots els mecanismes de les campanes, fins i tot els coixinets-rodament dels eixos de les campanes, deixant-les llestes per a la seua baixada. El 29 d'aquest mateix mes, sobre les nou del matí es presenten els operaris juntament amb la grua per a procedir a la seua baixada, tasca que va concloure cap al migdia.

















Durant els dos mesos que vam estar sense campanes, van ser les del convent les que van substituir a aquestes en tots els seus tocs, per ser d'una mateixa parròquia, plantejant-nos també la possibilitat d'instal·lar una d'aquestes provisionalment en el campanar de la parròquia, desestimant-ho posteriorment pel treball que portava per a tan curt espai de temps, i açò sí, va ser la primera vegada en la història que la processó de la pujada de la Patrona i la de Corpus es va realitzar sense campanes, (encara que ja he comentat que van substituir les del convent i ermita).















El 19 de juliol a les 13 h. van arribar de tornada les campanes i es van exposar dins de la parròquia perquè tota la gent poguera observar-les de prop i fotografiar-se amb elles qui ho desitjara, percatánmos de la lluentor que presentaven en la neteja els bronzes i els preciosos jous de fusta similars als antics i originals. Van estar exposades els dies 19, 20, 21 i 22 en les dos capelles primeres de l'esquerra, sent una gran quantitat de persones les que van acudir.

















            El dia 23 al matí es presenten novament la grua i els tècnics d'Artesania per a procedir a la seua pujada i muntatge. Sobre les 8 de la vesprada va concloure la pujada de les 5 campanes i el muntatge de tots els seus motors, electro-martells, nou quadre de contactors i ordinador de comandaments (substituït perquè l'anterior solament estava preparat per a controlar 4 campanes i a partir d'ara serien 5) va finalitzar el dia 31.






 






 




              La inauguració estava prevista per al diumenge 4 d'agost, però com no volíem tenir sorpreses pensem que seria interessant el provar-les abans, per açò el dia 1 vam fer un volteig general com a prova, i ens portem un bon esglai, perque la campana major no aconseguia donar la volta, cridem ràpidament a Javi de Tècnica i Artesania, qui en el dissabte 3 ve per a deixar-la en perfecte estat. (Aquesta campana en els dos anys posteriors va donar molts problemes, al meu entendre per excessiva descompensació, per açò van ser vàries les actuacions que es van haver de realitzar posteriorment sobre ella, col·locant-li una corriola de major diàmetre –al meu juici excessiva per antiestética- una cadena més ampla i un motor més potent del que necessita una campana d'eixa dimensió, fonent-se en diverses ocasions els varistors de la placa electrònica del motor, afegint-li al final un segon condensador perquè el motor desenvolupe més força en la seua arrancada).




                              




                              







              El diumenge 4 d'agost, en finalitzar la Missa de l'alba sobre les 8.45 h. eixim tots a la plaça de l'església per a procedir a la inauguració i realitzar el seu primer volteig general. Moltes van ser les persones que van contribuir a sufragar aquestes despeses, desde pensionistes fins a xiquets de comunió, oferint cadascú en la mesura de les seues possibilitats el que considerava oportú. He de ressaltar ací la gran tasca que va haver de realitzar Emilio Bernabéu “el pollo” que va aconseguir que diversos empresaris de Castalla deixaren aquesta quantia sense cobrar interessos, perquè es van tardar quasi tres anys a aconseguir tot l'import, podent posteriorment retornar-los els diners. Al principi l'alcalde de Castalla D. Juan Rico no estava per la labor d'aportar donació alguna per a les campanes,   afirmant aquest què calia fer les inversions en coses de mes vistositat i aquestes no es veien, però després de comprovar l'acceptació que havia tingut en la població va canviar de semblar i va decidir que el M.I. Ajuntament col·laborara amb 6.000 €, i es va comprometre a aconseguir altres 6.000 € de Diputació. També Conselleria, com he comentat, va col·laborar aportant 3.000 € amb la subvenció per a la soldadura de la "mitjana”, quantitats pràcticament irrisories tenint en compte que eren temps de bonança econòmica on s'invertien algunes vegades grans quantitats de diners en actuacions de molta menor rellevància patrimonial, aportant els 34.000 € restants els feligresos de Castalla.










     






Al meu juici aquesta restauració era una necessitat, ja que els mecanismes en 40 anys d'antiguitat presentaven gran deteriorament amb les seues consegüents avaries. També cal ressaltar que la sonoritat dels bronzes ha millorat notòriament, sonant com des d'antic, encara que açò sí,seguim tenint el problema que les dos campanes majors ofereixen notes molt similars. Aquest problema ho vaig consultar als germans Portilla (fonedors) i aquests em van aconsellar que s'hauria d'intervenir sobre la campana segona, primerament per ser de menor qualitat, sense desestimar que al ser de menor grandària seria prou més econòmic. Ara per ara tinc seriosos dubtes que aquesta intervenció en moltíssims anys es puga realitzar, únicament per la gran crisi econòmica en la qual ens estem enfonsant, acumulant-se per açò altres prioritats més necessàries i urgents, no podent invertir en aquestes actuacions que queden relegades a un segon lloc. “Una autèntica pena”, ja que com narre en la introducció al blog, la població de Castalla sempre ha tingut un gran orgull i estima pel so de les seues campanes.








Personalment crec que tota aquesta actuació ha merescut la pena encara que solament fora per la recuperació de la campana “MITJANA” que amb les seus quasi 200 anys -300 en la seua primera fosa- que teníem com perduda, ha recuperat la seua preciosa sonoritat original, tal com els nostres majors i avantpassats la van poder sentir, sent motiu de gran satisfacció per nosaltres i per les generacions venideres, però també lamentant-me que en 1978 es decidira refondre la “MAJOR” i no guardar-la, perque ara haguérem aconseguit recuperar-la tenint l'harmonia acústica original.








.