domingo, 23 de octubre de 2011

XVII TROBADA DE CAMPANERS A VALÈNCIA












            Amb motiu del 40 aniversari de campaners del Patriarca, origen i nucli primer del gremi de campaners  valencians i posteriorment dels campaners de la catedral de València es va celebrar en el col·legi del Patriarca la XVII trobada de campaners a València el dissabte 22 d'octubre.



    




             Eixe dia a les 7 del matí, ens vam posar camí de València Fran, Luisita, Kiko, Mari Carmen i jo. Enguany pensem que resultaria interessant uniformar-nos tots amb una samarreta del mateix color com fan la majoria d'associacions, imprimint en elles un logotip referent a estes.   A l'arribar ens van rebre molt atentament en el mencionat col·legi els campaners, entregant-nos una bossa amb diversos llibres, revistes, fullets i  discos CD referents a les campanes de la catedral, del Patriarca, de Vila Real etc. el que alguns van denominar "el pack del campaner". 







             Ens reunim en la sala d'actes del col·legi del Corpus Christi o del Patriarca, (fundador de la nostra parròquia i de la confraria de la Preciosísima Sang),  on es trobava com presidint l'esdeveniment una preciosa campana gòtica, prou semblant a la nostra de l'ermita, realitze la introducció  donant-nos la benvinguda el director del col·legi i a continuació els campaners de València. Despres cada colla, grup o organització va exposar les seues activitats, novetats,  projectes i inquietuds, realitzant-se alfabèticament.







            Arribat el torn de Castalla vaig centrar la meua intervenció en dos punts concrets:






                1r  L'únic projecte en què en este moment tenim il·lusió i encara que més que il·lusió una necessitat, és la restauració de la campana de l'ermita, que a causa de la crisi que estem patint està resultant-nos prou complicat, encara que no per això desistim, i continuem donant xicotets passos confiant aconseguir-ho.







                 2n Esta segona part de la meua intervenció la centre a mostrar algunes fotografies de les defectes o errors que al meu pareixer s'han realitzat en  el nostre campanar en esta última restauració, perquè poguera servir com a exemple i en la mesura de les seues possibilitats, puguen evitar estes males actuacions, com són el descobriment de l'entrada a la sala de campanes amb la barana d'acer inoxidable i consegüent perill per als xiquets,  l'escala de pujada a la terrassa, el tall de la bancada del rellotge i el trasllat del quadro de contactors a este etc.(en una pròxima entrada em centraré en això). Durant esta part de la intervenció van ser nombroses les persones (quasi clamor popular) que em van interrompre indicant-me com havíem consentit semblants acabats sense parar l'obra.












               A continuació, ens dirigim al campanar per a visitar-lo i informar-nos de la història d'este i de les seues campanes, com era prou reduït, ho vam fer en diversos torns. Em vaig quedar sorprés de com en un campanar relativament reduït podia haver-hi tantes campanes, ja que a banda de les quatre que hi ha situades en les quatre cares d'este, interiorment en una estructura metàl·lica es troben col·locades quatre més. Quan acabem tots els grups es van realitzar diverses demostracions de tocs pels campaners de València.


















               A continuació, ens en vam anar tots junts a un restaurant cèntric de València per a realitzar un dinar de germanor. Anecdòticament comentar que mentres estàvem celebrant este dinar en les notícies de canal 9 va emetre un reportatge sobre esta trobada entrevistant alguns campaners dels allí presents. Este es el enllas del VIDEO













                 Després de finalitzar este dinar, ens en vam anar amb els campaners de València a visitar la torre de la catedral, denominada popularment “el Miquelet” per ser este el nom de la seua campana major, on el president d'estos, Francesc llop, ens va narrar tota la història referent a este campanar i a les seues tretze campanes, ens van fer una demostració d'un volteig manual sense so, i per a finalitzar vam tindre l'honor els grups assistents de firmar en el llibre de visites d'este campanar.










            Vull aprofitar l'ocasió des d'ací per a agrair la invitació als companys valencians, així com el meravellós tracte rebut per part de tots ells i especialment del seu president, al mateix temps que ens posem a la seua completa disposició per al que de nosaltres pogueren necessitar.








 
 




























.

2 comentarios:

  1. Posaras una entrada amb els tocs de tots sants i d'ànimes?

    ResponderEliminar
  2. Per descomptat que sí, llevat que tinga algun contratemps.

    ResponderEliminar