jueves, 26 de mayo de 2011

Tocs del tridu a la Patrona

.










           Els pròxims dies 27, 28 i 29 d'este mes de maig celebrarem el tridu en honor a la nostra Patrona la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, sent estos uns dies com trets del novenari que es celebra en l'ermita els dies que precedixen a les nostres festes de moros i cristians, i pensat especialment per a totes eixes persones majors que els resulta difícil i complicat l'accés a l'ermita en eixos dies, encara que cert és que també està pensat perquè tots pugem honrar-la i venerar-la com despedida del mes de maig que està dedicat especialment a Ella.





           Els dies en què es celebra este tridu sol variar, coincidint generalment en l'últim cap de setmana del mes de maig, encara que també en algunes ocasions es celebra en els tres dies previs a la tornada de la Patrona a l'ermita, solent ser el primer diumenge de juny.





          Enguany motivat per la restauració que s'està duent a terme en el camerí de la Mare de Déu en la seua Ermita, esta processó de pujada no es realitzarà fins a finals d'agost, però el tridu sí ho anem a celebrar amb tota solemnitat, sent els tocs per a estos dies com de festa major per tractar-se de la Patrona de Castalla i seran de la manera següent:

















Dia 26 de maig VESPRA:

Durant el dia tocs propis i ordinaris
21.02 h.  Parròquia volteig menor







Dies 27 i 28:


 08.01 h. Parròquia Regina Celi
            Convent i ermita àngelus
08.02 h. Parròquia volteig menor


13.01  h. Parròquia Regina Celi
            Convent i ermita àngelus
13. 02 h. Parròquia volteig general


19.31 h. Parròquia primer toc a missa
19.45 h.       “            segon “             “
19.46 h.     “            Volteig general
20.01 h.      “            tercer toc a missa.











Dia  29:


07.31 h.   Parròquia Regina Celi

07.32 h.  Parròquia primer toc a missa (amb posterior)
07.33 h.      “            Volteig general
07.45 h.      “            segon toc a missa      “
08.01 h.      “            tercer toc a missa.          “




10.01 h. Parròquia primer toc a missa (amb posterior)
10.15 h.      “            segon toc a missa      “
10.16 h.     “            Vol  mitjana
10.31 h.      “            tercer toc a missa.          “



11.31 h. Parròquia primer toc a missa
11.45 h.     “             segon toc a missa
11.46 h.       “             Volteig general.
12.01 h.       “            tercer toc a missa.




13.01 h.  Parròquia Regina Celi
                 Convent i ermita àngelus.
13.02 h. Parròquia Volteig general.





21.01 h. Parròquia Regina Celi.
               Convent i ermita àngelus.























.

martes, 17 de mayo de 2011

LES CAMPANES TORNEN A LA NORMALITAT








             Des de divendres passat 15 de maig a les 19.30 h. després de concloure's per fi les obres en l'interior del campanar, les campanes han tornat a la normalitat, açò és:






           1r  El toc d'hores ha deixat ja de realitzar-se en l'ermita i ha passat a executar-se en el seu lloc, que és la campana segona “Sant Roc” en la parròquia (encara que els últims caps de setmana ja s'estava executant així) 






            2n  Els tocs de missa en els dies laborables ja s'executen també amb total normalitat.





.

          3r  Els voltejos propis del mes de maig “Mes de María” amb la campana xicoteta i dejuni, que fins al moment no s'havien realitzat, des d'este dia 15 i fins a finals de mes ja es van a realitzar.






          4t  Els senyals de difunts i els tocs a enterrament, que des de gener no havien sonat, a partir d'ara ja ho faran (exceptuant aquells soterrars, en els que motivats per les obres del carrer, s'hagen de realitzar en el convent, sent en el campanar d'este on es realitzen)









.

lunes, 9 de mayo de 2011

PRIMER VOLTEIG ELECTRIC AL CONVENT



                 CAMPANA SANT FRANCESÇ DE PAULA







                           Este vídeo és del primer volteig elèctric realitzat en el convent, el dia 23 de març de 1993 a les 9 de la nit, moment en què concloem el muntatge dels accessoris; com narre en l'article anterior ho aconseguim amb mecanismes molt precaris, com una bomba d'aigua avariada i un reductor trencat.








viernes, 6 de mayo de 2011

Electrificació de les campanes del convent




     










































            Després d'esta llarga temporada on tots els articles han fet referència bé a obres o a tocs, crec que ha arribat el moment de tornar un poc a la història, que encara que recent, també considere que ha de quedar documentada, sent este article com el títol indica referent a l'electrificació de les campanes del convent.


































            Esta electrificació ha sigut molt lenta i pausada en el temps, ja que es pot considerar que la comencem en 1990 amb el muntatge dels nous trujes, primerament per a la campana antiga, immediatament després a les noves i per descomptat en el nou campanar, concloent-la en el 2003 amb la col·locació de l'últim motor. Esta lentitud és deguda, com ja he narrat en algun altre article, a la falta de capital per a estos menesters, havent de realitzar la mà d'obra i l'adquisició dels materials la majoria de les vegades pel nostre compte. A continuació desglossaré les distintes etapes o fases en què vam  realitzar els diferents muntatges:














































           1r Com ja vaig narrar en l'article de la història de les campanes del convent, quan en els mesos de març i abril de 1990 fabriquem els nous trujes, ja en elles insertem pinyons per a cadena de mitja polzada en els eixos d'estos, pera en quant tinguérem la possibilitat, procedir a col·locar motors per a volteig. Pot per això considerar-se este com el primer pas de l'electrificació.
























































           2n Durant els mesos de setembre-octubre d'eixe mateix any 1990, fabriquem els martells de repicament amb  unes bobines electroimant que adquirim junt amb les campanes noves dels germans Portilla. Esta fabricació la realitzem en un xicotet taller que tenim situat a la mitat de l'altura del campanar de la parròquia, sent en este xicotet local on realitzem normalment les tasques de reparació dels mecanismes avariats referents a campanes, com per exemple: Circuits elèctrics, soldadures, rebobinatges etc.














           3r a principis de novembre d'eixe 1990, amb els martells ja muntats però sense instal·lació elèctrica, sense quadro de contactors i per descomptat sense quadro de maniobra, amb tan sols un allargador i quatre trossos de mànega elèctrica, col·locats provisionalment, aconseguim recuperar un toc extingit en el convent des de principis dels 70; el toc de l'àngelus. En un racó del campanar col·loquem un simple interruptor horari i un precari mecanisme casolà per a donar els impulsos elèctrics als martells. Tota la resta de tocs i voltejos es continuaven realitzant a mà.









           4t El següent any 1991, en els mesos de setembre-octubre, vam procedir a fabricar el quadro de maniobres, el quadro de contactors i part de la instal·lació elèctrica:







           (A) El Quadro de maniobra: Este el col·loquem en la sagristia i realitzem de fusta de pi amb un conjunt de polsadors, interruptors, pilots indicadors i inserint també en ell l'interruptor horari (que estava provisionalment en un racó del campanar) de manera que fóra simple i senzill el seu maneig, realitzant ell ja els tocs d'àngelus, senyals de difunts i repicaments de missa, rosari etc. Però sense voltejos







 
              (B) Quadro de contactors: Este quadro el situem en la  mateixa sala de campanes, sent l'encarregat, quan rep els impulsos elèctrics de l'anterior quadro de maniobres, d'accionar els martells i posteriorment motors de volteig. L'adquisició d'estos contactors la vam fer buscant maquinària antiga i en desús, i veient que estes peces estigueren en bon estat.






















































          (C) Cablejat elèctric: Primerament vam fer el cablejat en la sala de campanes sent totes les línies que van del quadro de contactors abans citat a cada martell i motor. També vam fer la instal·lació que va des de la sagristia fins al peu del campanar, deixant per a una altra ocasió el que és tota la pujada de la torre, que des de llavors i fins hui 2011 està funcionant amb  quatre mànegues provisionals (caldrà fer-se l'ànim i acabar-lo)






























   
          5t En el mes de març de 1993 col·loquem el primer motor de volteig a la campana segona “S. Francesc de Paula”. Per a recuperar la tradició existent ací a Castalla, que les Misses de diumenge o de festa de precepte s'anuncien amb un volteig al segon toc amb la campana segona, pensem que havíem de fer el que fóra perquè esta campana ja poguera voltejar. Per a este muntatge vam agafar un reductor trencat i retirat de les campanes de la parròquia i vam procedir a soldar-li el pinyó del sinfí, pensant que com esta campana era d'una dimensió reduïda en comparació a  la què abans portava, no ens donaria massa problemes. El següent pas era aconseguir un motor per a acoblar-lo a este reductor i al final decidim extraurel d'una bomba d'aigua avariada. (Amb estes actuacions o mecanitzacions ja teníem dos tipus de tocs recuperats, faltant-nos l'acoblar motors a les altres dos campanes existents, la xicoteta i la major).

































          6t Com teníem la inquietud i el propòsit de continuar avançant en esta mecanització per a recuperar els voltejos generals festius que de moment encara no es realitzaven, excepte en molt comptades ocasions per realitzar-los manualment, pensem a  realitzar una prova per si aconseguíem fer voltejar també la xicoteta “S. Esteve”. Per a esta actuació desballestem una llavadora en desús i li vam extraure el  motor, fabricant-li el reductor amb tres pinyons. Teníem seriosos dubtes que este motor aconseguira voltejar la campana, i la veritat és que si que es va aconseguir, encara que en l'arrancada li venia molt justa la força per a alçar-la.








          7m L'any 1997, el reductor que soldem per a la campana segona es va tornar a trencar, davant de la decisió de tornar-lo a reparar o no, el rector D. Antonio Pérez es va inclinar perquè compràrem un nou per a garantir-nos uns quants anys sense problemes. Així ho vam fer, comprem un motor reductor de ½ cv de potència, costant-nos 52.000 ptes en ferreteria Pechman ací a Castalla.






           8u L'any 2002, després de restaurar les campanes de la parròquia, un dels motors retirats que es trobava en prou bon estat passem a col·locar-se'l a la campana gran “Sagrat cor de Jesús”, tenint-les ja en este punt les tres mecanitzades.











































           En eixe mateix 2002 tal com ja vaig narrar en la història de les campanes del convent instal·lem en el campanar la campana de Sant Pascual “Mare de Deu dels Dolors”. Al ser una campana de reduïdes dimensions vam tornar a tindre dubtes que motor col·locar-li, a la qual cosa el rector D. Juan Carlos Ferri ens va indicar que no tontejàrem amb xafarderies velles i que ho col·locàrem nou. Ell personalment se'n va anar a Múrcia a un magatzem de motors i reductors on ens va afirmar Rubén Palacios que resultaven molt econòmics, cridat Corbalán. El motor-reductor  en qüestió és de ¼ de cv de potència i va costar tan sols145 €. 


















































         Després de la col·locació d'este motor, ja havíem aconseguit tindre les quatre campanes completament acabades i en perfecte ús a falta, com ja he narrat anteriorment, de la instal·lació de la pujada de la torre que en data de hui 2011 seguix amb quatre mànegues provisionals.


















































         10é Com després de la col·locació d'esta campana ja eren quatre les existents, el quadro de maniobra fabricat en 1991 s'havia quedat insuficient perquè estava preparat per a tres, per això davant del dubte de fabricar un nou  adaptat per a les quatre campanes o instal·lar-li un ordinador, el rector D. Juan Carlos Ferri es va inclinar per la segona cosa, principalment per tindre molta més varietat de programacions, tenint un cost de 600€.

























.



















.