REFORMES DE L' ELECTRIFICACIO

                              

           

                        Com sol succeir en la vida, el pas dels anys va ocasionant deteriorament en tot i lògicament en estos mecanismes que estan exposats a la intempèrie i amb un ús molt freqüent també. Pels anys 1979 -80, esta mecanització ja començava a donar alguns problemes, uns elèctrics i altres mecànics, vaig a continuació a narrar-los comptant també els solucions que intentava donar-los:

 TRANSMISSIO PER CORRETGES

 TRANSMISSIO PER CADENA

       1r  Les corretges de transmissió per a la rotació tenien una junta o abraçadora metàl·lica per a unir-la en la seua col·locació, ja que resultava complicadísim alçar les campanes en alt per a col·locarse-les d'una peça. Per eixa junta, la corretja solia trencar-se, ja que si les deixava poc tenses esvaraven i el motor no aconseguia alçar la campana, i si al contrari les tensava fortament la campana arrancava molt bé però en canvi les corretges tenien la vida molt curta perquè solia trencar per la dita unió. Açò m'emportava de cap perquè contínuament havia d'estar reparant estes corretges, principalment en les campanes més grans.  Un dia li vaig comentar esta situació al meu amic Rubén Palacios, qui em va dir el següent: “Mesura les corretges i demana-les noves d'una peça, el dissabte a la vesprada ens veiem en el campanar, jo portaré diversos gats hidràulics, alçarem les campanes en alt i les col·locarem d'una peça sense unió i voras com se t'acaben els problemes.” Jo li vaig manifestar els meu temor pel gran pes que havíem d'alçar i el ajustat de l'espai per al treball, però ell em va respondre que calia fer-ho així, encara que ens costara però que era l'única manera de solucionar el problema. El primer dissabte del mes de maig, les vam posar, i va resultar ser un gran encert, acabant verdaderament amb este problema, encara que la veritat és que ens emportem un gran esglai, perquè quan estàvem en la campana “dejuni”, va esvarar un dels gats i quasi ens cau esta damunt, gràcies que l'eix va donar contra l'ixent d'una pedra i va caure el coixinet sobre el seu assent. D'esta manera, aconseguirem no tindre més problemes en diversos anys.
A partir de l'any 1989 substituïm a les dos campanes majors esta transmissió de corretges per cadenes amb pinyons dentats, ja que amb este sistema s'aconseguia que sense haver de tensar excessivament no esvarara perquè el pinyó d'atac engranava amb la cadena.

                      

                                             CUADRO DE MANIOBRES FET EN 1981

    

             2n  L'any 1981, el quadro de comandaments situat en la sagristia, per la ruptura d'uns dels pulsadors, va patir un xicotet curtcircuit que el deixe pràcticament sense servici. Com estaven prop les festes patronals de setembre em vaig decidir ràpidament a fabricar un nou per a eixir del pas. Vaig voler fer-ho més automàtic que l'anterior de Manclús, ja que este quadro necessitava per obligació que una persona haguera d'accionar-lo, el nombre de pulsacions que es donaven s'obtenien de campanades, o si es posava al vol així estava fins que tornaves per a parar-la. A conseqüències de l'escàs marge de temps, ho vaig fer prou semblant, amb la diferència que ja realitzava els tres tocs a missa ell només, i quan es voltejaven, transcorregut el temps preestablit ja paraven soles. Em quede amb el convenciment que havia d'haver-ho fet més automàtic, i transcorregut poc de temps, vaig seguir amb esta tasca.

                                              PANEL DE CONTACTORS FET EN 1982

   

         3r  El quadro de contactors, amb els seus 18 anys d'antiguitat, també em donava algun maldecap, almenys el referent als electroimants dels martells. La gran quantitat de maniobres que realitzen estos contactors van desgastant els borns dels contactes i havia de llimar-se'ls amb prou freqüència. Comentant açò amb el meu amic Lluis Sala Lluna em va indicar que estos contactors eren ja molt antics i que els que es fabricaren ara eren més resistents per a la realització de tantes maniobres. Es va oferir voluntari perquè entre els dos i a l'acabar la jornada laboral fabricar un nou, més modern i pràctic. Així ho vam fer, i he de manifestar que va ser tot un encert, ja que este quadro de contactors ha estat operatiu fins a la restauració de l'any 2002, sense donar cap problema, exceptuant el contactor del martell que dóna les hores que vaig haver de canviar-se'l  l'any 1992.

           

        CUADRO DE MANIOBRA FET EN 1984-85

                4t   En l'hivern de 1984, ja amb més tranquil·litat em vaig decidir a fabricar un quadro de maniobres nou, més bonic, còmode de manejar i pràctic que poguera realitzar tot tipus de tocs programats, sense tindre necessitat acudir fins a ell per a realitzar-los. Em va portar prou de temps fer-ho, perquè havia de fabricar un mecanisme per a cada tipus de toc, igual que el tauler del panell, amb els seus pulsadors, interruptors, pilots indicadors i programaor.

 MECANISME PER AL TOC DE L'ANGELUS

 MECANISME PER A VOLTEIG GENERAL




    

      
    

        (Sistemes prou precaris pero funsionals y practics)

       Ho vaig muntar sense tindre-lo acabat per a la festivitat de l'Assumpció de 1985, i vaig pensar que com en eixe dia celebrava D. Toribi Sellés  el 42 aniversari de la seua arribada a Castalla i les seues bodes d'or sacerdotals, este seria el meu regal. No el va arribar a veure, perquè eixe mateix dia va morir, com no estava acabat, tots els tocs a difunts vaig haver de fer-los a mà i amb les cordes, ja que precisament este era un dels mecanismes que vaig acabar en les següents setmanes, concretament per a  festes de moros i cristians. Ho vaig inaugurar el dia 14 d'agost, en els voltejos  de la vespra de l'Assumpció, i per a mi va ser un gran motiu de gran satisfacció personal, el comprovar que estant pel carrer, les campanes funcionaven a l'hora exacta com si estiguera personalment accionant-les. L'any 1997, com la tecnologia avança ràpidament, decidim substituir els mecanismes fabricats per mi per una autòmat electrònic, programat i muntat per l'empresa “INELCO” de Castalla i respectant el tauler del quadro de maniobres i el programador fet per mi.  Este aparell ha estat funcionant així fins que l'any 2002 que aconseguim recuperar la campana “mitjana” soldanla i com este quadro estava dissenyat per a quatre campanes era inservible perquè  ha partir d'este moment ja hi havia cinc, per eixe motiu es va substituir per un ordinador muntat per l'empresa “Tècnica i Artesania 2001”.

 

AUTOMATA MUNTAT PER "INELCO" EN 1997

.