jueves, 7 de enero de 2010

1ª ELECTRIFICACIÓ DE LES CAMPANES DE LA PARROQUIA


























             Amb el pas dels anys en algunes poblacions, no així a Castalla,  es van anar abandonant molts dels tocs tradicionals pel problema que suposava econòmic i personal , ja que per a molts d'estos tocs havien d'acudir diverses persones i realitzar grans esforços físics, al ser campanes d'un grandària considerable. Gràcies a les electrificacions que per estos anys començaven a instal·lar-se en alguns campanars, s'aconseguia evitar que açò succeïra, ja que una sola persona podia realitzar tot tipus de tocs, sense cap esforç físic, cosa que al mateix temps resultava molt econòmic, perquè no calia pagar a cinc o sis persones que feien falta per a realitzar un volteig general. Com a exemple dir, que concretament a Castalla en les festes patronals de setembre per a realitzar tots els tocs es necessitaven quatre o cinc persones durant quasi tot el dia, dalt en el campanar, perquè els voltejos comencen a la huit del matí i finalitzen a l'acabar les processons sobre les dotze o l'una de la matinada, també per a realitzar els tocs de l'àngelus o senyals a difunts calia acudir tres vegades al dia, a banda dels tocs ordinaris, la qual cosa suposava un cost elevat. Com la parròquia sols no podia fer front a estos gastos rebia ajudes del M. I. Ajuntament i de la Comissió de Festes. Cal agrair la total dedicació que el tio Pascual Bordera i els seus fills van tindre com a campaners, fins l'any 1964, ja que gràcies a ells molts tocs han arribat als nostres dies.









            Per eixos motius, en el mes de juny de 1964 es va interessar el llavors rector D. Toribi Selles per l'electrificació de les campanes de l'Església, va procedir a demanar consell a diversos companys sacerdots que les havien electrificat recentment per a veure quina empresa oferia més qualitat en els mecanismes. Pareix que tots els consells s'inclinaven per l'empresa de Salvador Manclús de València, en eixe mateix mes es va posar en contacte amb esta empresa per a demanar pressupost. A continuació rep una notificació demanant-li mesures del diàmetre de boca i altura de cada campana i així poder tindre una referència aproximada dels pesos de cada una dels què pretenia electrificar, ja que en funció al pes seria la grandària de la trucha, quantitat de corretges, potència de motors i grandària dels martells amb els seus electroimants. El dia 17 del mateix mes rep la contestació per part de Salvador Manclús en el que s'especifica costarien el següent:





    La major: ...………….……….... 44.900 pts.



    La mitjana: ...……………… ..... 32.400 pts.



    La dejuni: ...………………….... 26.400 pts.



    La xicoteta: ...………………..... 20.550 pts.



    Retirador martell rellotge: .........7.000 pts.



    Total: .....……………………... 131.250 pts.



             Este és el preu dels mecanismes, jous i mà d'obra, a banda calia afegir el cablejat de tota la instal·lació elèctrica incloent el canvi de comptador per uns trifàsic, tota la col·laboració per part d'un ferrer que necessitara el tècnic i els treballs d'obra que quedaria exclòs de l'anterior pressupost i sent a càrrec de la parròquia.


             La part del cablejat elèctric va ser ejecuta per el electriciste Francisco Antón .
  
             Les treballs d'obra les va realitzar el contratista d'obres Eugenio Bellot.




                                                                 GASTOS OBRER

            Estos preus, per aquelles dates resultaven un cost molt gran i no volent-se aventurar el capellà massa va procedir a electrificar només la mitjana, que era la campana de mes batalla, com a prova i així poder-se assegurar del bon funcionament d'estos mecanismes abans de procedir a l'electrificació de les altres tres.





  DETALL

  DE LES TRUCHES

  DE FERRO






















             El 27 d'agost de 1964 es va posar per primera vegada una campana al vol elèctricament a Castalla. Al sentirla, molts veins acudiren, sobre tot gent major, perque els costava de creure que la campana funcionara sense la má del home. Com a anècdota comentar que en eixe any en les festes patronals de setembre funcionava elèctricament només la mitjana, funcionant les altres tres com sempre havia sigut, manualment amb les cordes.






(Foto curiosa en un colom damunt de la trucha i la figuera).














  ( DETALL DEL MOTOR I TRANSMISIO A LA TRUCHA PER CORRETGES)



            Segons va manifestar el propi D. Toribi van quedar meravellats del pràctics i còmodes que resultaven els tocs i voltejos amb esta campana en comparació amb les altres, a pesar que el jou espatlava en part el so de la campana per ser metàl·lic i transmetre la vibració del bronze.





            El principal motiu pel qual s'havien de substituir obligatòriament els antics jous de fusta pels nous metàl·lics era degut al fet que el tipus de motors que llavors existien eren els trifàsics d'ús industrial juns a un redutor per sinfi. Estos motors en tan sols un segon ja funcionaven a 1350 revolucions per minut; açò implica que la campana en tan sols un segon ja voltejava al ritme que havia de voltejar, no podent suportar els antics jous de fusta esta arrancada tan brutal, trencant per això la fusta. Açò trencava també l'estètica de les tradicionals campanes valencianes i espatlava en part el so, però era l'única forma de poder posar-la al vol sense ruptures. Quan es porten a mà, comencen balancejant la campana, en ambdós sentits, lentament diverses vegades, pillant vol fins a aconseguir donar la volta sencera, no sent possible fervo aixina, com ja he mencionat, en el tipus de mecanisme que existia en estos anys.


































               (DETALL DELS MARTELLS I ELECTROIMANS)
















           Ràpidament, en el mes d'octubre, va procedir a posar-se novament en contacte el capellà amb Salvador Manclús, per a demanar-li que procedira a l'electrificació d'altres dos campanes, la major i la dejuni, quedant pendent només la xicoteta que es va electrificar al maig de 1965. Va tardar diversos anys D. Toribi a arreplegar el total dels gastos, concretament va concloure en 1.970.








           


             Els donatius que consten del M.I. Ajuntament i Comissió de festes no són tals donatius per a l'electrificació, si no que són l'ajuda que estes entitats van continuar donant per a remunerar els campaners i que el Rector destinava per a costejar els mecanismes. Estes ajudes van deixar de realiçar-se a principis dels 80, sent tots els gastos de manteniment a càrrec de la parròquia.




    La suma total d'esta electrificació incloent tots els gastos va ser de 172.029 ptes.






.

1 comentario:

  1. Enhora bona crec que estas fent un gran treball que tot el poble auriem d'agrairte. !! ANIMO I AVANT!!

    ResponderEliminar